"Casi novio"

Hola! :)

Fa un any que vaig amb un noi, ens veiem cada cap de setmana, a mi m'agradaria tenir alguna cosa més que un simple rollo ja que fa molt temps que ens veiem i ens coneixem molt bé, però per altra banda em fa por estar-ne massa enamorada i que en realitat no em convingui. Pel que fa l'ho de passar a tenir alguna cosa més algun cop ja ho he parlat amb ell, però sempre em diu que així ja anem bé. Per una banda penso que cada vegada estem millor però per altra banda seguim igual que sempre, però a mi m'agradaría fer coses ja que sóm prou grandets, jo tinc 18 anys i ell 22, només un dia vem anar al cine, i altres dies m'ha dit d'anar amb els de la seva colla però no vui anar-hi ja que no els conec i ell se que no em feria ni cas estan amb els seus amics, i igualment jo vui fer coses amb ell i no amb els seus amics...

Ara mateix estic molt confosa i nose ni perque em vol, avagades tinc la sensació que realment em té molt apreci ja que hi ha dies que em fa sentir molt bé, però hi han altres dies que actua d'una manera tractanme com d'inferior a ell i em fa sentir bastant malament.

Altres dies sembla que pràcticament li tingui que donar les gràcies per venir-me a veure, com si em fes un fabor, quan en realitat penso que veurens és algo que volem o representa que volem els dos i no és cap obligació, simplement és passar una bona estona i està bé junts.

Hi han dies que em ve a veure i al principi sobretot està realment borde i em fa sentir fatal quan no tinc ni la culpa de la seva mala llet.

Alguna vegada m'ha com mig putejat per orgull! Per exemple un dia jo volia que es quedes 20 min més amb mi i es negava cosa que accepto, però de cop va dir que vale, que es cadava amb mi i per dir: "uee te convençut", es va emprenyar i em va deixar a casa.

Sincerament m'agradaria sabe que tinc que fer per sentir-me millor amb ell, ja que per exemple l'ultim cop que vem cadar, estavem apunt de practicar el sexe i jo més que ganes de fer-ho tenia ganes de plorar per l'ho borde que havia estat amb mi, tot i que em vaig aguantar. També m'agradaria que m'ajudessiu a veure si realment val la pena continuar lluitant per aquesta "relació" ja que estic molt confosa i no se si tirant cap a algo més o canviant coses ja en tindria prou o directament no val la pena seguir amb ell cosa que em costaria molt perque em sabria molt greu enviar 1 any "junts" a la merda.

Hola! Definir les relacions a vegades és complicat. Si t'he entès bé el que vosaltres teniu és més un rotllo que una relació de parella, us veieu els caps de setmana però més enllà d'això no compartiu espais de relació amb altra gent, amics, família, el que sigui. Bé, el que jo crec que us passa és que heu evolucionat com a parella (encara que només sigui un rotllo, sou una parella) però heu evolucionat a diferents ritmes. M'explico: el que va començar com una cosa acceptada pels dos ara ja no ho és. Segurament quan vau iniciar el vostre rotllo els dos hi estàveu d'acord, però amb el pas del temps els vostres interessos han canviat i ara us costa parlar-ne. Seria bo que tornessiu a parlar sobre què n'espereu cada un d'aquesta relació , ja que ara mateix no sembla que vagi enlloc i tu estàs patint, no acabes de sentir-t'hi còmoda. No tinguis por a parlar-ne, ja que si no ho fas, aquesta sensació que tens de tristor a vegades o d'estar confosa, anirà a més i serà pitjor. EL que us passa és que al no relacionar-vos amb d'altra gent, només esteu coneixent una part de vosaltres, i us perdeu tota una altra part que també és molt interessant. Per què no t'animes a conèixer els seus amics? ell t'ho va proposar, per tant sembla que té interès en què formis part de la seva vida. Això ja seria un pas endavant. És important que aneu obrint el vostre cercle, i alhora conserveu els moments d'intimitat que no els perdràs per estar amb els seus amics! Sigui com sigui, no deixis que aquests sentiments de sentir-te utilitzada i menyspreada t'invaeixin i expressa'ls obertament quan els tinguis. Està clar, que ara mateix alguna cosa no funciona, i està a les vostres mans canviar-ho. Parlar amb ell és el millor que pots fer.
Molta sort i molts ànims!
Marina Marull www.interpersonal.cat