Bona tarda adolescents!
La veritat es que porto 4 anys intentant fer aquesta consulta, sense atrevir-me:
Soc una noia de 15 anys, fa 4 anys vaig començar l'institut com tothom el primer dia només tenia por però millor que resumeixi :)
A primer vaig coneixer un noi, era molt guapo pero al principi hem queia molt malament pero el tutor ens va assentar junts i tal i hem vaig pillar moltisim.
Desde llavors sempre hem anat junts a la classe i molt ràpidament es va convertir en el meu millor amic. Ell sabia el que sentia i tot va continuar nomal, per un temps... Cada any hi ha hagut un problema que ha fet que deixem de parlar-nos durant un temps i després tornar a ser els de sempre.
A finals de l'any passat jo ja no estava segura que l'importès però sempre m'he callat les coses, a clase de dibuix un amic seu hem va fer "mal" i obiament vaig sortir de classe ell va insitir en venir amb mi (per coses com aquestes, petits detalls les meves amigues diuen que potser ell sent algo, encara que no m'ho puc creure) aquest estiu hem estat sense parlar per els viatjes i tal... cap al Setembre els dos erem al nostre poble pero no ens hem dit res de quedar. Heu de saber que a la meva cosina no li cau gens be perque sempre hem fa mal, encara que son petites coses, i vaig comentar-li a me cosina que m'estaba plantejant deixar- ho tot ja que sé que mai tindré res amb ell i ella va explicar-li.
Una nit hem va obrir pel Whatsapp i hem va preguntar si era veritat, jo no vaig poder respondre-li estic molt enamorada i es molt difícil dir que si que has pensat dir-li adéu... Ell es va picar i va començar a dir que era una falsa.
L'altre dia van fer l'elecció de delegats i vaig sortir-ne. Al nostre insti es costum fer un discurs donant les gràcies i dient adéu a companys, profes... i hem fa por que al llegir-lo hem posaré a plorar, ja que jo farè un bachillerat i ell anirà a fer un módul...
Ahir vaig quedar amb les meves amigues per anar als entrenos de futbol dels amics de clase i tal i ell estava allà, se'm va quedar mirant com si esperés que anés a parlar amb ell però en aquell moment, un amic seu (que m'ha ajudat molt amb ell) va venir a saludarme amb una abraçada i tal i ell va fer cara de cabrejat, tothom diu que si no som res que no hem mengi el cap ni res però els seus amics hem diuen que no li fa gaire gràcia que quedi amb els meus amics. Més tard vam anar a una cafetería per brenar i ell va passar per davant per anar a la botiga dels seus pares i tambè se'm va quedar mirant bastanta estona...
No se que fer, el meu cap diu que l'oblidi però el meu cor....
AJUDA SIUSPLAU!!
Graciès adolescents!!
Doncs crec que has de aprlar amb ell. Sembla que ell està molt confos davant el que li arriba de tu,no? Fins que no hi parlis i no expressis el qeu sents no sabràs si l'hs d'oblidar o no. Serà un repte important i un bon aprenenetatge fer aquest pas.
Expressar els sentiments és important. Confia! No tens curisositat de saber què passarà? si va bé genial, i si no hi va? creus que serà insuportable de superar? Estigues segura, a tots a vegades ens surt bé i altres malament, i aixi anem creixent. Ara no tens possibiltiat de saber res, has de fer un aps i tindras més informació!
Eli Aulet www.interperosnal.cat
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
