L'estimo però em mata...

Hola!
(és la segona vegada que escric això perquè m'ho ha fet repetir, per tant sento si hi ha faltes o està desordenat)
Primer de tot volia donar-vos les gràcies per ajudar a adolescents amb els dubtes.
Segon, no sé ben bé si he escollit la categoria adequada però no sabia molt bé on posar-ho.

Veureu, tinc novio i aviat farem sis mesos, me l'estimo molt i ell també a mi. Tot i que a vegades se'm gira i penso que no.
Ell és un noi que mai havia tingut cap relació i només volia lios amb les noies. Quan jo em vaig liar amb ell havia assumit ja que només tindríem un lio i res més, quan em va demanar per sortir per això, em vaig sorprendre molt però la cosa funciona.
La primera pregunta que m'agradaria fer-vos: creieu que la gent pot canviar o que realment no canviem mai?
Una altra cosa és que ell sempre ha estat un noi amb moltes amigues i que es fa amb moltes noies, a mi això intento que no m'afecti perquè no vull que deixi amistats perquè jo estic gelosa o qualsevol tonteria. També és molt independent i jo he intentat adaptar-me i no estar-li sempre a sobre i deixar que fes la seva vida, però no sé, jo sóc totalment el contrari i necessito que em preguntin com m'ha anat el dia i explicar que he fet.
Segona pregunta: Creieu que hi ha un punt màxim? És a dir, que ha de tenir el seu espai però sense passar-se?
I per últim, un dia vam decidir tenir relacions i des d'aquell dia sempre que quedem ho vol fer. És normal això? Vull dir, és només perquè és el principi o canviarà?
Perquè a vegades, quan se'm gira, tinc la sensació que només quedem per això i no vull que la relació es converteixi només en això.
Què puc fer? Me l'estimo molt i no el vull perdre.

Hola Casper!

Sóc l'Elisabet Aulet. Psicòloga d'Interpersonal. Doncs respecte la pregutna del punt màxim, dir-te que més que un punt màxim ha d'existir un punt d'equil.libri on els dos estigueu còmodes. Tothom ha de tenir el seu espai, és molt saludable i necessari eprquè la relació funcioni. Per aconseguir aquest espai és important parlar de com voleu portar al relació i acceptar les diferències i veure com podeu fer-la funcionar , si sou capaços de renunciar a part del vostre espai per fer que l'estar junts funcioni. Si semrpe e´s un el que cedeix i s'implica , l'esfoç no es veurà recompensat i és quan un se sent incòmode.

Has de parar-te a analitzar si estàs tranquil.la en aquesta relació, si busuqeu el amteix nivell de compromis, si enteneu les relacions de la mateixa manera...

Per altra banda, també és important parlar de què voleu. Si sents que ell dóna motla importancia al sexe i no cuida altres aspectes de la relació, coment-li. És important el sexe, així com altres àrees de la relació també. Heu d'anar veient com els desitjos i encessitats de cadascú es van satisfent. Les parelles felices tenent molt en compte cuidar les necessitats dels dos membres.

Si en un temps d'intentar comunicar-vos, et sents igual, potser caldrà palntejar-se si aquesta relacio funciona i et compensa...Estimar no és només éstimar, és sentir-se estimat i saber que l'altra t'ho demostra i està cuidant també la relació. A vegades perdre és guanyar..

Endavant!
ELi Aulet www.interpersonal.cat