Dependència

Hola!! Sóc una noia i agraïria la vostra ajuda.

Fa aproximadament 2 anys, vaig conèixer a la que actualment és la meva millor amiga. El que passa és que aquesta, és molt tancada i bastant vergonyosa, excepte amb la gent que hi té confiança. També té un caràcter fort i algo soso, però tot i així és molt bona noia. Ella ja va tenir una millor amiga, però van tenir una baralla i ara no es parlen gens. Aquest fet la va marcar molt i a hores d'ara encara li afecta. El fet, és que, quan em va conèixer a mi no es podia creure que una noia li aportés la confiança que jo li he aportat fins ara, ja que segons ella, tota la societat que l'envolta és falsa. Va anar passant el temps, i ella i jo quedàvem, però jo no era concient de que m'absorbia bastant, sempre volia estar amb mi les estones lliures, intentar veure'ns el màxim, etc. I jo acceptava, tot i que moltes vegades doncs preferia quedar-me a casa i estar amb la família o bé no quedar pel simple fet de que feia fred. Però clar, jo no li deia que no perquè si ho feia, a ella no li sentava del tot bé i jo tenia por que s'enfadés. Hem tingut molts "piques", majoritàriament per part d'ella perquè es prèn les coses des d'un punt de vista molt tancat, ella no és feliç amb el món, i jo el que faig és fer-li veure que no tot és tan dolent com sembla. Però ho he intentat tantes vegades que fins i tot m'encomana aquesta "amargura" que porta damunt, i jo sento que ja no sóc qui era. Fa quasi 2 anys que no tinc nòvio ni cap lio, per estar sempre pendent d'ella, i perquè sé que si en tingués algun, ella s'ho prendria malament i pensaria que ens acabaríem separant.
Ha arribat el punt en què ella és molt dependent de mi i això m'agobia bastant. Hem parlat milers de vegades i el que no vull és perdre-la ni perdre la confiança que tenim, jo me l'estimo molt, però sí que m'agradaria que sapigués ser amiga meva però sense tindre jo tanta responsabilitat sobre ella, perquè jo no me'n puc fer càrrec de la seva felicitat si ella mateixa no és capaç d'estar separada de mi ni tan sols 4 dies a la setmana. És com una relació de parella gairebé això.
Ho sento pel testament, però és que no sé massa com expressar-me.

Què em recomanaríeu (a part de parlar amb ella i dir el que sentim cadascuna, ja que ho hem fet 981289341 cops)????
Gràcies per la vostra ajuda!!
Petoooooooons

Hola! No vols que et recomami que parlis amb ella perquè ho heu fet 981289341 vegades, però és que si no parleu ja em diràs com solucionar-ho això!! Encara no han inventat una poció màgica que solucioni els problemes per si sols, tant de bo!! Potser si que heu parlat moltes vegades, però aquestes converses no us han servit de res si continueu igual, no? Potser per por a ferir-la no has estat prou sincera amb ella, o potser no heu complert el que sigui que hagueu decidit fer per millorar les coses. Sigui com sigui, HEU DE PARLAR, i fer-ho correctament. A veure: jo crec que ets molt clara en aquesta carta que m'escrius. Per tant el primer que jo faria és deixar de fer coses per pena o per por de perdre-la, l'amistat és confiança, és tolerància, és comprensió, és recolzament... tu l'entens a ella i fas coses per ella, i ella t'entèn a tu? Les coses que fa les fa per tu o per ella? Per exemple, si prefereixes quedar-te a casa amb la família perquè no ho fas? Si resulta que la teva MILLOR amiga s'empipa amb tu perquè estàs fent una cosa que TU vols fer, la deducció és fàcil, no? A menys que ella estigui tinguent un llamp de problema, si tu no pots fer mai el que et ve de gust, és que et té dominada i això ja no és una amistat sana. Mira, les amistats flueixen per si soles, quan no és així, alguna cosa falla. El primer que heu de fer és obrir-vos a noves amistats, ser només dues persones és esgotador. Si fossiu més, llavors el pes quedaria més repartit i no estaries tan agobiada. Això és el primer que et recomano, ampliar el vostre grup d'amistats i llavors deixa de fer coses per pena o per por. Si no t'entén i s'empipa, és el seu problema, no el teu. Si realment ets amiga seva el millor que pots fer és ser sincera amb ella!
Espero haver-te ajudat, ànims!!

Marina Marull www.interpersonal.cat