autoestima pels terres

hola, tinc un problema, i es que a la meva classe i ha una nena super guapa, treu bones notes i te molt bon cos, "la filla ideal" dins la meva personalitat faig el maxim per assemblar-me a ella, pero crec que les comparacions mestan comencant a obsesionar, diuen que estic prima pero em vaig les cuixes gordes i la panxa tambe, (161cm 43 kg) sempre tinc gana a la hora de classe pq no esmorzo a casa perqe no tinc temps, aixo fa qu els companys de classe em diguin "gordi" no amb mala intencio pero m'ho prenc malament, tambe em diuen padi i mestire la papada, aixo em senta fatal. la confiansa amb els meus pares es cada dia pitjor ja qe no es fien de mi els dies que estic fora de casa ja que aprofto per saltarme apats i aixi no engordar, pero llabors m'agafen atacs de gana quan estic sola a casa i menju de tot, em sento superculpable quan ho faig pero no tinc cullons de vomitar, ja ho e intentat algun cop pero no men e ensortit, necesito ajuda siusplau

Bones,

Comparar-se no és bo, ja que sempre tenim tendència a comparar-nos amb les persones que considerem que són millors que nosaltres, i com que som molt crítics i exigents amb nosaltres mateixos, mai arribarem a ser iguals que les persones a les que "admirem". Total, que la nostra autoestima acaba baixant perquè cada cop ens valorem pitjor.

Aquesta situació que t'acabo d'explicar és la que apareix quan ens comparem i intentem fer coses per assemblar-nos a algú. Li passa a molta gent. La pregunta és el per què? Ens hem de valorar per tal i com som, i no intentar ser la còpia d'una altra persona. Cadascú som diferents, i aquí està la gràcia.

Sobre l'esmorzar, és necessari que el facis. Pensa que pel matí el nostre cos no té gaire energia perquè portem moltes hores sense menjar, i per a que funcioni correctament hem d'esmorzar alguna cosa. De fet segur que has sentit molts cops dir que l'esmorzar és l'àpat més important del dia. Aprofito també per dir-te una cosa: saltar-se àpats no aprima. Com tu ja has comprovat, si et saltes un àpat, quan ha passat una estona el teu cos torna a tenir sensació de gana i aleshores és quan es fan els afartaments. Quan hi ha un atac de gana, sovint es menja molt més del que s'hauria de menjar i això fa que la persona no aprimi, sinó que s'engreixi i apareguin sentiments de culpa i de malestar.
Vomitar, al contrari del que algunes persones pensen, no és ni de lluny la solució. Provocar-se el vòmit és perillós per la salut i pot provocar lesions greus a l'aparell digestiu. A part, vomitar tampoc aprima, ja que la quantitat d'aliment que es treu és molt molt petita.

Dius que els teus pares estan una mica preocupats perquè estan veient coses rares,... et recomanem que puguis parlar amb ells sobre tot això per a que et puguin ajudar. Sabem que fa cosa explicar tot això a casa, però és el millor que pots fer. Si et fa vergonya parlar-ho cara a cara, una tècnica que ajuda molt és escriure una carta explicant com et sents i que la llegeixin quan tu no estiguis davant.

Una abraçada,