Crec que no estic bé...

Hola!
El meu problema és que no sé si estic al principi d'una depressió. Sé que no sóc feliç, però no sé si estic començant a deprimir-me de debò.
No surto mai, no tinc amics, estic sempre sola tancada amb el meu món. A més hi ha una persona que m'agrada molt i no puc deixar de pensar-hi i em turmenta no poder estar amb ella però el fet que hi hagi una pussibilitat (una entre un milió, però sé que n'hi ha) em manté "viva". És a dir, una miqueta més "esperançada", i crec que m'hi estic començant a obsessionar perquè és l'única cosa que tinc al cap i no sé com aconseguir-lo.. ens coneixem però no és allò que som súper amics, és més en persona ens veiem poquíssim perquè no anem al mateix ins i per whatsapp parlem de tant en tant... molt de tant en tant. Ademés sé que no li agrado.
En fi, no sé pq m'enrotllo amb aixo, no es lo important.
El cas és que no tinc ganes de fer res, em falta motivació per viure, per llevar-me cada matí, per anar a l'institut on ho passo fatal, és cada dia un repte enorme, hi ha dies que ni dino per mandra, no estudio, passo els exàmens per sort si els que els passo i molts els suspenc... tinc por de no passar el batx però tampoc reacciono i m'hi poso... és que no hi ha res que em motivi... l'únic que em motiva a de tant en tant fer algo dels estudis és que s'hi passo el batx poder pirar abans d'aquest poble i anar a viure a barcelona i que només em queden dos anys de res... a més crec que tot em costa més esforç que els altres..estudiar i tot em costa molt. I la vida m'ha demostrat que la majoria de cops l'esforç que he abocat en algo no em serveix de res. I és com que cada poc que faig algo productiu no em servirà de res i tinc això al cap tot el putu rato, fins que em canso i ho deixo estar. No trobo gust en res.. no tinc cap hobbie ni res que m'agradi i em motivi. Avegades em marco petits objectius com sortir a correr i tal, perquè m'agrada i em desfogo. Però ho faig un o dos dies i ho deixo per mandra, a més em fa vergonya que em vegin els coneguts corrent pel carrer... a més trobo que tampoc se'm dóna RES bé i si hi ha algu, que ho dubto, encara no ho he trobat i amb aquest plan no ho trobaré.
Estic segura que si no fos per aquella persona que us he dit al principi, estaria ja plantejant-me el suïcidi perquè lo meu no és vida.. isincerament no entenc a la gent que aconsegueix "disfrutar " de la vida sense acomplexar-se, patir per tonteries, emparanoiar-se,.. això per mi seria IMPOSSIBLE. És més, penso que tothom té més sort que jo i que jo sóc una deesgraciada , sempre obtinvc resultats oposats als que esperava (sempre dolents) i tot, tot, tot, tot em surt COM EL CUL. Tot em fa por i no vull sortir de casa, per altra banda, em fa por perdre el temps... tinci 16 anys i m'ho estic perdent tot.... i encara que estigui desesperançada això em turmenta. Es molt contradictori, ho sé
Passo els dies al meu món, somiant, desperta, penso en ell.. m'imagino coses i a vegades només el fet d'imaginar-me-les ja m'ilumina els ulls i em fa pensar en un món millor....
Vaig a un psicòleg o així?
MEERCIII i siusplau, m'agradaria molt que publiquéssiu això a la pàgina principal perquè de debò que m'encantaria saber la opinió d'altres adolescents, :)

Hola bonica,

Moltes gràcies per escriure'ns! Sóc la Laia Sala, psicòloga del Servei de Consulta Jove d'Interpersonal.

La teva consulta transpira molt patiment, i sobretot, una sensació de foscor i melancolia. Mira, el nostre cervell actua per comoditat, a vegades és més còmode quedar-se en els pensaments que hem tingut, que no crear pensaments o arguments diferents als que estem tenint. És a dir, que si analitzes alguna cosa en clau negativa, és possible que el següent esdeveniment, també l'analitzes amb aquestes ulleres de negativitat.

Sabem que és molt difícil canviar d'un dia per l'altre i treure't tota la mandra de sobre. La clau està en marcar-se petits objectius, tal com feies, però no només en l'activitat física, sinó també en altres àmbits de la teva vida:
- Proposa't sortir al carrer cada dia
- Demana a un amic o a una persona que coneguis (no sempre a la mateixa persona) com li ha anat el dia i escolta-la.
- Porta al dia el teu DIARI POSITIU. Compra't una llibreta maca i escriu cada dia un pensament, un record o una anècdota del dia que sigui positiu. Això t'ajudarà a canviar la teva percepció del dia ;)

I en el món dels estudis... Sabem que a vegades és difícil posar-se a estudiar o a portar al dia les assignatures, i com més temps deixem passar, més s'acumula, oi? Doncs proposa't cada dia fer una hora de feina: tan és de quina assignatura, però compleix-ho!

Veuràs que si et marques petits objectius i els vas assolint, et sentiràs molt millor amb tu mateixa i per tant, més segura i més positiva per fer front a tots els embolics mentals que dius que tens.

Prova-ho i ens expliques ;)

Una abraçada i molts ànims!! Cal força, però segur que la trobes!!
Laia Sala
www.consultajove.cat