El de sempre..

Hola! Veuràs, des de fa cosa d'un any he patit bastants problemes respecte l'alimentació. Sempre he sigut una persona grassa, però això es va convertir en una obsessió i fa un any vaig començar a vomitar després de dinar, quan sentia que havia menjat massa, però com veia que això no funcionava gaire vaig començar a reduir els menjars, fins a menjar el mínim possible (esmorzar de vegades, la meitat del plat del dinar i res més en tot el dia) o fins i tot no menjar res, i fins i tot vomito alguns dels dies que sí que menjo. És cert que quan surto amb amics sí que menjo normal, però és arribar a casa i torno a la rutina. M'he estat informant bastant a través d'internet i, com suposo que em diràs, crec que estic patint un TCA (anorèxia). Tinc alguns amics que ho saben, els hi vaig confessar, però evitem parlar del tema (tot i que sempre insisteixen en què estic bé de pes), i crec que la meva mare està començant a sospitar que hi ha alguna cosa estranya, perquè sempre treu el tema de lo molt que he aprimat, que no menjo el suficient, que m'estic quedant massa prima... Però crec que no cau en què sigui aquest problema, perquè molts cops "m'anima" dient que ara estic molt bé, que fins i tot podria baixar una mica més fent una bona dieta. La cosa és que no sé què fer. Ja sé que em diràs que ho he de dir per acabar amb això, però és que jo vull seguir perdent pes fins arribar al pes que vull (uns 8 kg més de moment, fins ara he baixat gairebé 12), però de vegades vull acabar amb tot això i dir-ho, però no sé com fer-ho. Per altra part, la meva familia es molt exigent, i a part, crec que si dic que tinc un TCA simplement es riuràn de mi perquè ara estic en un pes normal (en teoria) i no en els ossos com les "anorèxiques de veritat". Per això demano ajuda, perquè no sé ni què fer, ni si dir-ho, ni com fer-ho... Estic feta un embolic, i la veritat és què ho estic passant bastant malament...

Sento tot aquest text, però m'agradaria que em poguéssiu ajudar, sisplau.

Hola!

Efectivament, pel que escrius sembla que podries estar patint un trastorn de la conducta alimentària (TCA). L'estiguis patint o no (només un metge o un psicòleg pot fer el diagnòstic), el que està clar és que t'ho estàs passant molt malament, que estàs preocupada per la imatge corporal, que estàs fent canvis en la teva alimentació, i que estàs perdent pes.
Moltes persones pensen que per patir un TCA la persona ha d'estar molt molt prima i això és fals. El primer que has de saber és que tenir un TCA no es culpa teva i no t'has de sentir culpable ni avergonyida. Un TCA és una malaltia i com totes les malalties, per curar-se s'ha d'anar al metge i fer un tractament. Com tu mateixa expliques, hi ha dies que penses que estàs millor i altres dies que no pots més i que et venen ganes d'explicar-ho. Et recomanem que t'animis a explicar als pares el que t'està passant, quan més aviat millor. Que estiguis en un pes normal no significa que no estiguis patint un TCA, i estic segura de que no es riuran de tu i faran tot el possible per ajudar-te a sortir d'aquesta situació. Pensar que si t'aprimes tots els problemes marxaran és un error, ja que és fals.
A moltes persones els hi costa molt fer aquest pas i explicar-ho a casa, però una tècnica que funciona molt bé és que els hi escriguis una carta explicant el que et passa, com et sents, les teves pors, etc., i que els hi deixis a algun lloc perquè la llegeixin quan tu no estiguis davant. Un cop hagin vist el que et passa, voldran parlar amb tu, però ja serà molt més fàcil i no ho passaràs tant malament.

La millor ajuda que pots rebre és la dels teus pares. Ànims i endavant. De totes maneres, si quan ho parleu no entenen el que t'està passant, diga'ls-hi que poden trucar-nos i els hi explicarem exactament què és el que et passa i on podeu anar per a que et vegi un especialista i us digui si pateixes un TCA o no. El que està clar és que ets molt valenta, felicitats!

Et deixo les nostres dades de contacte:
Associació contra l'anorèxia i la bulímia
C/ Mallorca 198, principal 2ª, Barcelona
93 454 91 09

Una abraçada