Bon dia,
Primer de tot dir-te que no t'has de sentir culpable per patir (o haver patit) un trastorn alimentari, ja que no és culpa teva. És normal que et faci cosa preocupar als pares, però ells estan per ajudar-nos en els bons i mals moments. Tu tens dret a que ells et puguin ajudar i ells tenen dret a ajudar-te. El que volen, segur, és que estiguis bé, recuperada i feliç.
És important que després dels afartaments no vomitis, ja que sinó cauràs en un cercle viciós del que és difícil sortir i a més et portarà molts problemes de salut. Si que és veritat que controlar els afartaments un mateix és complicat, i moltes vegades és necessària l'ajuda d'un metge i la dels pares. Et recomanem que puguis parlar-ne amb ells, sense sentir vergonya ni culpabilitat, i que torneu a anar a l'especialista per a que t'ajudi. Tu sola estàs veient que és complicat. Anima't i parla-ho a casa.
Respecte al que dius de la medicació, en principi si no tens cap complicació mèdica no caldrà que en prenguis, i si te'n fan prendre, és sempre pel teu bé i per la teva salut.
Moltes vegades les persones amb un trastorn del comportament alimentari pensen que si tenen un pes concret, els problemes desapareixeran, la obsessió pel menjar i el pes ja no hi serà, i que la malaltia es curarà. La veritat és que això no funciona ben bé així. Fer tractament ajuda a treballar aquelles coses que fan que tinguem aquesta preocupació excessiva i a sentir-se millor.
Si estàs convençuda de que pots curar-te, amb l'ajuda de metges i dels pares, ho aconseguiràs! Ànims.
Una abraçada.
