Com no sentir-me culpable si no va ser culpa meva

Hola,
Fa un any que la a la meva avia li va venir una ambolia mentres estabem ella i jo a casa soles, jo no sabia que fer, sabia que si trucaba a emergencies no em farian cas perquè sóc una menor, i la meva mare que es infermera li faltaba una hora per arribar i vaig pensar que podia esperar i no sabia que més fer.
Es va morir uns mesos després, i encara a dia penso que va ser culpa meva perquè podria haver fet més perquè es pugues recuperar. Tothom em diu que no es culpa meva peró jo em segueixo sentint culpable. Em podeu ajudar?

Hola!

Sóc l'Elisabet Aulet. Psicòloga d'Interpersonal. Gràcies per escriure i confiar en nosaltres. Bonica, primer de tot dir-te que vas ser molt valenta d'estar amb ella en aquell moment tan complicat. És natural que no sapiguéssis què fer...a tots ens xoquen aquestes situacions. De totes maneres, estar allà segur que va ajudar a la teva àvia. Ella segur que t'agraeix la teva companyia i fortalesa de fer-li companyia en aquell moment. A més, tenies limitacions com dius...no era fàcil recórrer aalgu. Hi ha coses a la vida que són imprevisibles i no ens podem preparar. I és injust pensar que ets culpable!!! A més, una embòlia és una complicació important, i tu vas ser molt valenta d'estar. Allà

Et suggereixo que escriguis una carta dirigida a l'Àvia. Com amb la idea de que li pot arribar el qeu escriguis. I pensa: què et contestaria l'avia? segur que estaria molt satisfeta i agraïda de que fóssis al seu costat. El que més valorem les persones és la companyia!

una abraçada

Elisabet AUlet
www.interpersonal.cat