Tonteria o problema?

Hola! Sóc algú, que últimament vaig trucar molt sovint, vaig parlar amb tu també, que mai coincidíem, saps qui vull dir? És que no vull dir el meu nom aquí.
És que estic farta, no puc parar de menjar porcaries i em sento fatal... i si no vomito també em sento fatal, però és que ja sé que vomitant tampoc arreglo res. També mastego el menjar i l'escupo a vegades.

Crec que si vinc seré una pèrdua de temps i faré la pena, perquè no crec tenir cap problema. Perquè a vegades menjo bastant normal. I faig 1'70 i aquest estiu m'he engreixat a 68 kg... i no sé, a vegades penso quina tonteria voler aprimar, quan veig gent que està bé i sent com és. Però és que no, no, no. És que jo vull aprimar.
Li he enviat un munt de correus a la meva psicòloga, i sento ser tant pesada amb tothom... però jo sento que ella pensa que és una tonteria (que potser ho és però jo ho passo fatal). Després quan ens veiem tenim molt poca estona, i quan ella intenta parlar del tema, doncs no aprofundeixo perquè no sé... llavors no em surt. Potser per això es pensa que només vull cridar l'atenció.

És que segur que si vinc perdeu el temps amb mi, i penseu : aquesta no té res.

Avui, que m'ha contestat la psicòloga, m'ha dit: "què saps què penso realment? No ets una pesada, el contrari agraeixo que em tinguis confiança", però després també em diu que no li puc enviar tants correus que tinc que intentar fer el què em diria ella. Però és que jo sola no puc.

I avui m'ha dit que el que tinc que fer després d'un afartament és menjar correcte el següent àpat, però és que no ho entén? Jo no vull menjar correcte el següent àpat, si a sobre no tinc gana, engreixaré més. i a més és que a vegades jo crec menjar suficient i correcte, però jo em quedo amb gana, llavors què? és que jo no vull ser una foca de merda, saps? i si menjo fins que em quedi "satisfeta" com s'hauria, doncs engreixaré fijo. I ara pensant tot això, doncs.. és que em ve ansietat... i penso en quan pesava 80 kg.

I aquesta tarda no he fet un afartament (pq quan ho considero afartament és quan menjo molt més), però he menjat un munt (croissant de xocolata gran, entrepà, cacaolat...) i jo hagués seguit menjant, de fet em venia malestar per no poder menjar més, però el cap de bastant i distreure'm a la feina doncs se m'ha anat la "gana", ara per sopar he intentat menjar la quantitat normal, com m'ha dit la psicòloga, sense tenir gana, i pensant tota l'estona en que m'engreixaria... i ara per exemple, doncs tinc gana saps? Jo no vull fer un altre afartament a la nit..... Tinc gana, però em noto tota la xixa, saps?

Si tens un trastorn alimentari fas el que sigui per aprimar, però jo no puc... per això.. que jo no tinc cap trastorn. Seria una pèrdua de temps venir i vergonya per mi perquè no tindria res.

Hola de nou.

Per tot el que expliques estas molt angoixada i tens molts dubtes sobre com has de menjar i quines quantitats. Quan una persona pateix un trastorn alimentari, no necessàriament significa que faci tot el possible per aprimar i que aquesta persona tingui infrapes. Hi ha diferents tipus de trastorn alimentari i depen molt de cada persona.

El que està clar és que tens una preocupació excessiva pel menjar, que t'agradaria canviar de pes (aprimar-te), i que et costa molt controlar el que menges i de vegades fas afartaments... Tot això encaixa amb un trastorn alimentari, però per poder saber-ho del tot necessitem conèixer-te i que ens expliquis de primera mà tot el que et passa i les pors i preocupacions que tens.

La teva psicòloga té raó quan diu que has d'intentar fer els àpats tal i com toquen tot i que hagis fet un afartament, ja que si te'ls saltes, després d'unes hores tornaràs a tenir molta gana i és possible que en facis un altre.

T'animem a que puguis venir un dia i en parlem tranquil·lament. Pots demanar hora si ens truques per telèfon. Volem ajudar-te ja que ho estàs passant molt malament.

Ànims!