Hola:)tinc 13 anys i nose si les coses qe em passen son normals...:/ L'any passat vaig descobrir la diferencia entre tenir carinyu a un noi i agradar. Desde l'any passat fins ara fa poc vaig estar colada per un nen, es mes gran que jo, un any, i sempre estavem xarrant molt per facebook, cara a cara ens saludavem i poca cosa mes, pero em vaig cansar d'ell perquè m'utilitzava molt i per alla a l'agost el vaig aconseguir olvidar...Jo faig natació, i als campionats d'espanya d'estiu vaig coneixer a un noi, tambe te un any més que jo. No vam parlar en persona, però desde l'estiu que parlem molt pel facebook! El cap de setmana anterior el vaig veure a una competició i quan ens miravem jo em posava molt molt nerviosa i no podia ni moure'm...Es com si tot el mon es parés i numes existis ell. Com ja he dit, parlem i tontejem molt pel facebook, i tenim previst parlar cara a cara als campionats de catalunya d'hibern que son ara al desembre (20-21-22-23)! Des del cap de setmana anterior ( que va ser quan el vaig veure) no puc parar de pensar en ell, tot més igual, numés vull veure'l, numes vull estar al seu costat, numes vull estar amb ell i amb ningu més. Això m'ha probocat veralles amb la meva mare, pero ja se'ns passarà, sempre ens verallem. Estic somiant moltissim amb ell, i a la classe em desconcentro molt pensant en ell i en quan ens miravem
És normal que senti això a aquesta edat?
Perquè estic sentint aixo?
Què estic sentint? m'he enamorat?
Moltes gràcies per tot, un petonaaaaas!:*
InterPersonal Data: 29/01/2014 19:19
Hola! Sóc l'Elisabet Aulet. Psicòloga d'Interpersonal. Doncs t'haig de respondre que si que sembla un pas cap a l' enamorament!!! En l'enamorament passen totes aquestes coses que descrius. Ara potser, pel fet de que fa poc temps, podriem parlar de que cupido t' ha clavat la fletxa. Segueix apropan-te a ell, parlant amb ell, xatejant, etc. I vés observant si t'agrada com és. En l'enamorament estem tan cecs d'amor que a vegades ens pot ser difícil anar veient de qui realment ens pengem! Disfruta i vés veient si et segueix agradant la seva manera de ser, com et tracta , com estàs quan estàs amb ell...Endavant! Eli Aulet www.interpersonal.cat
InterPersonal Data: 29/01/2014 19:30
Hola, sóc l'Assumpta. Psicòloga d'Interpersonal.
Doncs sí, és normal que et passin aquestes coses a aquesta edat. A d'altres edats també passen, tot i que potser no amb aquesta intensitat que expliques. L'adolescència és una etapa de canvis a tots nivells, això ja ho saps. Les hormones es disparen i tenen com a conseqüència aquesta intensitat en els sentiments, en els pensaments, les emocions, etc. Aquesta "explosió" hormonal i emocional fa viure coses molt xules però alhora de vegades comporta una sensació de desorganització, de caos, de falta de concentració.... Crec que això és el què et passa a tu ara. No sabria dir-te si això és amor o no, però potser tampoc cal posar-li un nom. Si veus que estàs massa "pallá" i que el fet d'estar pensant tot el dia amb ell et porta problemes intenta parar-te un moment i pensar que el què t'està passant és molt xulo però que necessites que no "s'apoderi" de tu tot el dia. Posa't uns horaris per tal d'organitzar-te les diferents activitats que fas (escola, esport o altres activitats d'oci, responsabilitats a casa, amistats, facebook, etc.) i quan estiguis fent una cosa intenta concentrar-te només en allò. I si veus que el cap se te'n va, fes-lo tornar...de vegades ens pot ajudar una simple paraula a tornar a connectar com per exemple "ARA".
Espero haver-te ajudat. Gràcies per la teva confiança.
Assumpta Muns Altarriba
