Bon dia Darkness Nathan Wormhole,
Sóc Carlota Portabella, psicòloga del servei de Consulta Jove d'Interpersonal i d'IESP. Moltes gràcies per utilitzar el consultori.
Nosaltres no et podem dir si el millor és acostar-te a ell i parlar-li, o si el millor és fer tot el contrari. Tu mateixa has de posar en una balança: si seguir com fins ara i no saber si li agrades, o fer un pas més i veure si realment us agradeu. Has de decidir que vols fer. I si finalment vols acostar-te a aquest noi, vés fent petits passos, no vulguis fer-ho tot de cop, ja que d'aquesta manera et serà més difícil. El primer que podries fer, per exemple, és saludar-lo quan te'l creuis per l'escola. Un cop això ja no et faci vergonya, podries plantejar-te fer un pas més, com per exemple, veure quines coses teniu en comú per poder fer-li alguna pregunta que pugui donar lloc al diàleg, com per exemple, preguntar-li per alguna cosa de classe, dels deures, d'algun examen... i així a poc a poc vas trencant el gel.
La Mariona Busto, psicòloga, li responia a una altra adolescent una consulta sobre el fet de posar-se vermella, a continuació et poso la seva resposta que segur que pot ser del teu interès:
Posar-nos vermell és una resposta a una sensació de vergonya (la por al judici dels altres). Llavors, intentem controlar no posar-nos així i encara és pitjor, oi? Per tant, has de deixar de controlar si t’hi poses o no, i en canvi pots provar de fer les següents estratègies:
- Dirigir l’atenció al que estàs dient o escoltant el que et diuen, sense posar atenció a si estàs o no vermella.
- Provocar tu la sensació de posar-te vermella i així ja ets tu la que ho decideixes i ho controles, abans que decideixi el teu cos.
- Dir en veu alta que estàs nerviosa o que no saps què dir, o que quan estàs una mica nerviosa et poses vermella. Quan diem com ens sentim o que estem nerviosos, automàticament ens anem relaxant, perquè ja no tenim res a amagar.
Molts ànims!
www.consultajove.cat
