EM VULL MORIR... és serio.

Faig la consulta per a res. Em sento FATAL és poc. Porto dels 12 anys sentint-me una merda... el que passa que fins als 19 no ho vaig començar a mostrar. Podríem dir que dels 12 als 19 no he tingut vida, he estat com "ausente", com morta.. com si passés el meu voltant i jo no existís. Suposo que tard o d'hora havia de petar. Realment no sé si mai he sigut feliç.
Si a casa teva ja va com una puta merda, doncs difícilment estaré bé.
Tinc unes pastilles per ajudar a dormir a les meves mans. Crec que no són suficients fortes... i només me'n queden 8. Em vull morir. Estic farta. Aquest estiu he estat fatal, però porto dels 19 tallant-me, vomitant, bebent per socialitzar. Ja n'estic farta. Em sento sola, molt sola. MOLT SOLA. Aquest estiu dic que he estat fatal, perquè ha passat molt de temps sense veure la meva psico, li vaig enviar com una vintena de missatges... i ara que ha tornat de vacances i per fi em va contestar dient que tindria una hora abans possible..., jo em vaig enfadar perquè em va dir que em contestaria l'endemà i no ho va fer l'endemà, vaig estar-la trucant, i li vaig enviar un missatge com enfadada, és que em sento molt malament i sento que ningú em fa cas.
El cas és que em sento molt malament per lo que li he dit i ser que no l'importo suficient i que està farta de mi. Jo entenc que ella té molta feina, però em sento molt sola. i no li importo suficient com jo voldria. Ningú li importo.
Ningú.
Em vull morir.
Em vull morir.
Em vull morir....
pd: tinc 21 anys.

Hola, primer de tot, disculpa el retard.
Esperem que estiguis millor.

Et demano un petit gran favor: no sé què necessitaries per començar a construir un futur amb algunes coses que t'il·lusionessin. En moments tan foscos com els que estàs vivint tu, es necessita saber què és el que aportaria una mica de llum. Per tant: agafa paper i bolígraf i apunta totes aquelles petites coses que t'ajudarien a somriure mica en mica. I mira si hi ha alguna cosa que tu pots fer per aconseguir alguna d'aquestes petites coses.

I et deixo el meu mail: e.crespi@interpersonal.cat perquè no em quedo tranquil·la i preferiria que em diguessis que està una mica millor.

Una abraçada!

Elena Crespi i Asensio - Psicòloga
Fbk: elenacrespipsico - @tarongesenceres
www.interpersonal.cat