cada cop pitjor

Hola! Buenu, ja fa temps vaig fer unes consultes, i pel que jo deia, tot apuntava a un trastorn alimentari.
Pero,esque jo aixo ho vaig explicar a la meva millor amiga, i es va enfadar tan i aixo que em va donar força per lluitar. Pero ultimament he com 'recaigut'. L altre dia una senyora em parlava d una manera, que ella no se n adonava, pero era despectiu. I jo que soc sensible de mena hem van venir ganes de plorar. I em vaig tornar a odiar a mi mateixa.
Al cap d una setmana, em vaig barellar amb el meu pare, i em va fer sentir com si ningu m acceptes, que jo no hi pinto res. I el primer que vaig fer va ser tornar a menjar molt a poc a poc, escampanto tot pel plat (ultimament estava fascinada de que no deixes res al plat) i vaig pensar en vomitar. Volia que marxessin per poder-ho fer.
Despres torno a pensaru i no em veig ni capaç. Pero lo que em precupa es que el pensament hi es. I tinc por que un dia ho faci perque nomes es un dia, i aixi. Que puc fer?
(Ultimament m he aillat bastant, i cada cop que parlo a classe em sento ridicula i com si tothom s estigues rient de mi. Soc molt timida i insegura, i intento buscar seguratat on nomes hi ha malaltia.)
Em vull apuntar a un gimnas per aprimar de forma sana.
Medeixo 1,63 i peso 45 kg
Moltes gracies! :')

Hola Noaa! Gràcies per compartir amb mi la teva situació, pel que expliques es nota que ho estàs passant força malament i em sap molt de greu, de debò. De fet, pel que dius crec que està patint un trastorn de la conducta alimentària. Aquestes malalties són molt greus i fan molt de mal a la persona que la pateix. Una de les conseqüències d'un trastorn de la conducta alimentària és pensar que els altres no et valoren. Però això és una trampa de la malaltia, no t'ho creguis! Els teus pares i els teus amics et valoren i t'estimen. Potser alguna vegada fan servir paraules que et molesten, però això no vol dir que no t'estimin. La malaltia et vol fer creure que els altres no et valoren per a que t'aïllis, perquè com més aïllada estiguis més força pren la malaltia i més mal et fa. Per això el que has de fer és parlar amb els teus pares i amics sobre el que t'està passant, és l'única manera de poder rebre el seu suport i afecte, que et servirà per superar la malaltia. Així que parla amb els pares el més aviat possible. Si veus que parlar cara a cara se't fa difícil, prova a escriure'ls una carta o un e-mail per a que se'l llegeixin sense que ni hi siguis davant. Molts ànims i molts petons!!