TRISTAAAAAAAAAAAAAAA:(

Ei! El que us he d'explicar es bastant complicat. A començaments d'estiu em vaig liar amb un amic meu. No estava gaire segura però em vaig acabar pillant. El cas es que ell em deia que li agradava i que pensava en una relació mes endevant, però a mi no m'ho semblava. No m'ho semblava perquè a la cara bastant bé, però per whatsapp passava bastant de mi. Parlavem molt borde i ell m'obria cada 2 dies o 3. Llavors quan parlavem jo sempre estava enfadada perquè era com si no estigues amb ningu. Una nit de festa anava una mica beguda i li vaig deixar anar moltes coses per whatsapp i li vaig dir que no em parles mes. Però ho vam solucionar la mateixa nit. 4 o 5 dies despres vaig tornar-me a enfadar perquè altre cop passava de mi, em va dir que si volia com a la nit ens veiem que ho parlessim. Li vaig dir que passava de parlar-ho ja, portava molt de temps aixi i jo mai acabava la nostra relacio perque realment estava tan pillada que no podia deixar-ho, ni que ell no em meresqués. Aquella nit, em va agafar un atac de ganes de veure'l, i estava boja per estar amb ell. El vaig veure, i el vaig abraçar, però ell em girava la cara i no volia parlar-me, però al final em va acabar abraçant i donant-me petons. En cap moment em va dir res de que s'acabés tot. Va estar 10 dies sense parlar-me. Finalment el vaig obrir jo per whatsapp, i ell em va dir que aquella nit es va acabar tot...D'aixo ja fa uns 10 dies. El cas es que vaig lluitar perque no el volia perdre. Ell estava enfadat perque deia que sempre m'enfadava (mentres era per culpa seva) i que ja n'estava cansat, i ho deia molt convençut. Finalment em v fer la seguent pregunta: Em promets que no em faras res mes? I jo vaig afirmar i ell em va preguntar que quan volia quedar. Jo em vaig quedar flipant perque va passar d'estar molt convençut de ovler deixar-ho a donar-me una altra oportunitat. El cas es que em va donar la oportunitat mentres jo he aguantat durant tot l'estiu que ell pases de mi, i mai l'he deixat. La oportunitat l'hauria de tenir ell, no jo.
No hem quedat mes i no en se res d'ell, el dilluns el veuré al insti, i no se que passara ni si s'arreglara res. Estic realment molt malament i passant-ho fatal..
Gracies adolescents.cat!

Bon dia,

Sóc Carlota Portabella, psicòloga d'Interpersonal. Gràcies per utilitzar el consultori.

Imagino que ja haureu coincidit a l'institut, esperem que el retrobament hagi anat bé.

No sabem en quina situació us trobeu ara mateix, però volem recordar-te, per aquesta situació, o per futures, que una relació és per estar bé. Quan estem amb una persona és per ser feliç i per gaudir de les coses. De vegades hem de parar-nos a pensar i posar en una balança les coses bones i les dolentes que ens aporta la relació en la qual estem, i si finalment veiem que les dolentes guanyen a les bones, ens hem de plantejar si val o no la pena estar en una relació així.

De vegades hem de prendre decisions que en el moment ens fan mal, però que a la llarga són beneficioses per nosaltres.

Una abraçada.

www.consultajove.cat