De somriure a voler suicidar-se

Sóc noia i tinc 15 i fins fa uns mesos era una adolescent normal i corrent però tot va canviar quan vaig començar a obsesionar-me amb el menjar, estava i estic disporada a fer qualsevol cosa per aprimar, i vaig decidir vomitar, em sentia més prima i em donava satisfacció el fet de passar gana. Més endavant els meus pares es van enterar i van començar els problemes, quan estava més de 1 minut al lavabo trucaven a la porta per saber que feia i em feien estar al seu costat mentres menjava. Però no per això vaig deixar de voler aprimar-me, vaig fer el contrari, en un dia menjava dues galetes i una o dues peces de fruita, que va ser quan vaig estar de colònies i els meus pares ni van poder vigilar-me. Amb només 2 mesos vaig aprimarme 9kg. Tota la meva familia era concient de que no estava bé però jo els ignorava.
Ha anat passant l'estiu i el meu humor va canviant, ara insulto, manipulo, sóc antipàtica i violenta, he perdut a la meva germana que sempre ha sigut com una millor amiga, els meus pares m'ignoren i les meves amigues no em fan gaire cas. I durant molts cops en les últimes setmanes m'ha vingut al cap la idea de tirar-me pel balcó o tallar-me les venes.
Tinc por, aquesta no sóc jo, tinc l'autoestima pels terres i tinc por de demanar ajuda en persona perquè després no m'acceptin.
No sé que fer ajuda sisplau, vull tornar a ser aquella adolescent que sempre reia i feia riure als altres, que era simpàtica i que tothom estimava...

Hola m.d! Gràcies per compartir amb mi la teva situació. Entenc com et sents i em sap molt de greu. La solució al problema que tens NO és fer-te mal a tu mateixa! La solució a tot aquest patiment està en demanar ajuda. Sé que tens por de demanar-la, però t'asseguro que quan parlis amb els pares t'agrairan molt que els hi hagis explicat i faran tot el que puguin per ajudar-te. Si ara els notes callats o distants no és perquè t'ignorin. El que passa és que estan preocupats i no saben com ajudar-te, és possible que no sàpiguen ni com parlar-te. El que sí és segur és que t'estimen i estan molt preocupats amb tot el que t'està passant. La forma de tornar a recuperar la teva vitalitat i alegria és demanar ajuda als pares. Tu no tens la culpa del que t'està passant i ells tenen dret a ajudar-te, tal i com t'agradaria ajudar-los tu si ells tinguessin un problema. Pensa que pels teus pares, la prioritat és que tu i la teva germana estigueu bé, ells faran tot el que puguin, parla amb ells el més aviat possible. Molts ànims i molts petons!!