Em sento perduda

Hola! Com ha anat l'estiu?
T'explico. Fa uns mesos(maig) vaig començar a veure'm malament, odiar el meu cos i a mi mateixa. Vaig anar disminuint el que menjava, deixant totes les porqueries, xocolatines, i tot el que engreixi. Actualment, porto una dieta inferior a 400kcal diaries sense comptar fruita i verdura, no faig cap dels dos esmorzars(sinó menjo una peça de fruita), restringeixo el dinar i sopar i bereno fruita. Si em passo(tipo menjar pizza, arròs, algo molt calòric i que no hagi pogut restringir), vomito. De moment em sento bé, només he baixat 3 kilos,encara que em cau el cabell, tinc estrenyiment, em marejo i la regla és super irregular. He deixat de menjar pa, llet, orxata, galetes, bolleria, gelats(excepte de gel), embotits...
Estic gairebé segura que tinc anorèxia, bulímia o algun tca, però et juro que no puc parar. Necessito baixar els 7 kilos que em sobren. Faig 1.66m i peso 55kg.Ja sé que em diràs que els tca són complicats i que vagi al metge, però no puc, he de ser prima.
Perdona per aquest rollo, però necessitava dir-li a algú tot el que m'està passant, encara que no et conegui.

Hola! Gràcies per compartir amb mi el teu patiment. Efectivament, tens un trastorn de la conducta alimentària, sembla que anorèxia. Aquests trastorns són malalties mentals molt greus que destrossen la vida de la persona que la pateix i la de la seva família. Ara mateix estàs patint les primeres conseqüències físiques de la malaltia (cansament, pèrdua cabell, maregis, regles irregulars...) però això no és res amb tot el que pot arribar a passar. A mida que aquesta malaltia et va prenent la vida et va eliminant. No permetis que passi això. L'anorèxia s'amaga darrera del desig d'aprimar, et fa creure que si aprimes tot anirà bé i et sentiràs contenta, però és FALS. Si aprimes aquests 7 quilos (que no et fa cap falta aprimar) no et sentiràs bé. Al contrari, et sentiràs pitjor. Mira, només es viu una vegada, només seràs jove una vegada, no permetis que l'anorèxia et robi la teva vida. La teva vida és teva i tens dret a gaudir-la de forma feliç. No et deixis enganyar per les trampes de l'anorèxia, no hi ha res de maco, ni d'especial, només hi ha patiment, dolor i autodestrucció. Sé com et sents, i sé que les ganes d'aprimar són molt "llamineres", però sigues més llesta que l'anorèxia i parla amb els pares. Sé que costa fer-ho, però és fonamental. Tu no tens la culpa del que t'està passant i els teus pares tenen dret a ajudar-te, tal i com voldries fer tu si ells tinguessin un problema. Deixat ajudar per ells, els teus pares sí que t'estimen i et valoren de debò. Molts ànims i molts petons!!