No puc parar de plora.

Hola,
Ja fa temps que estic "trista", fa més de 2 anys quan jo i el meu millor amic vam deixar de ser-ho... (ell dia que els millors amics mai es podies liar..). Ho vaig passar malament però després ho vaig passar més malament quan ell es va enfadar amb mi perquè li vaig dir que la noia que li agradava s'havia liat amb un altre noi, ell em va dir que tot eren mentires i que jo no era ningú per dir-li, i el pitjor va ser que la noia era amiga meva. Des de aquest temps que porto com tristor acumulada, la meva psicòloga no sap re. Ara ja fa poc em vaig posar a plora a l'insti i em vaig tancar al lavabo per no crida l'atenció, perquè? Perquè tinc una amiga que em tracta malament, m'insulta, sempre em porta la contraria (ni que tinga raó, sempre li he de acabar donant a ella), etc.. I vaig explotar (som amigues des de la eso i paso per el últim curs de la eso..) i vaig plora les llàgrimes em surten soles.. I m'ha passat just en època d'examens (ploro molt sovint per això, però abans em podia aguantar les llàgrimes fins a casa, ara ja no, em cauen soles i no ho puc eviatar) i m'afecta als estudis perquè vaig arribar a casa i em vaig posar a dormir i així una setmana.. i per culpa d això suspendre basatntes assignatures..
Això de no poder evitar les llàgrimes em va passar en un fira on ens estavem esperant per pujar en una atracció i tothom em mirava.. va ser espantòs, però em va agradar veure com el amic del meu millor amic avisava al meu millor amic (que ja no era el meu millor amic)..
He arribat a pensar que estic en depressió des de que em va deixar el meu millor amic (ara ja no en tinc i no explico els problemes a ningú), he arribat a tindre idees suïcides, però no estic tant botja com per executar-les. I si estic en depressió? Això m'espanta.
El cas és que no sé que fer.

Hola ! Sóc l'Elisabet Aulet. Psicòloga d'interpersonal. Et recomano que no et posis etiquetes tan bèsties, com de DEPRESSIÓ! El que si és cert és que arrosssegues una tristesa des de fa temps i aquí has de fer pètits canvis perquè vagis veient com tot es va posant a lloc. Primer de tot et recomano que en aprlis amb la teva psicòloga. Si vas al psicòleg ho has d 'aprofitar i confiar en la teva professional. Serà molt difícil que t'ajudi. Si tens algun problema amb la teràpia parla amb ella o amb els teus pares i mireu de buscar solucions. Intenta començar a pensar en tu mateixa i en el que vols i fes passos per anar-ho aconseguint. Mira de canviar aquesta tristesa per enfedar-te amb tu mateixa i reivindica el que vols!! parla amb el teu amic i digua-li com et sents, digua-li que el trobes a faltar i aclareu tots esl malenstesos que hi hagi pogut haver.. Parla amb la teva amiga i comença a donar la teva opinió del que penses i com et sents si ella tira milles i no pot tenir mai en compte al visió dels altres. No serà que ptoser ella també ha d'aprendre a acceptar punts de vista diferents?? Aprofita aquesta etapa de la teva vida per practicar els teus drets i defensar-los. No pensis que tot ho fas malament i que has fracassat, només intenta trobar el que hagis après de la situació. El fracàs o que les coses no ens surtin com volem, només ens indica que no ho aconseguirem o que no som capaços de fer-ho, sinó que ho aconseguirem d'una manera diferent!! ENDAVANT!! Eli Aulet www.interpersonal.cat