Vaig perdre a la meva millor amiga.

Hola, us escrivia per demanar ajuda.
Mira, fa quatre anys em va tocar amb una noia a classe que no coneixia de res. Al principi em queia malament perque pensava que m'estava robant a una amiga que en aquell temps era molt important per mi. Fins un dia, que aquesta nena que era molt important per mi (Maria) va fer una festa a casa seva. Va convidar a les noies que millor ens portavem de la classe, érem com 9 o així. En aquella nit em vaig sentir molt sola, notava que em deixaven de costat, que no comptaven amb mi... Aleshores em vaig ficar a plorar. I la que va vindre a apollar-me i a escoltar-me va ser la que en mesos més tard es convertiria en la meva millor amiga. Es diu Sara. Despres d'aquesta nit de dissabte, el dilluns vam tornar al cole (com sempre) i vaig tornar a veure que la Maria i la Sara eren com "millors amigues". Uns dies després la Maria ens va dir que marxava a Nova York durant dos setmanes, i que no vindia al cole. En aquestes dues setmanes em vaig unir molt amb la Sara. M'enrecordo que ella vivia aprop meu, i els dilluns al sortir del cole anavem a berenar a casa la seva àvia. (Sempre menjavem un entrepà de pernil salat boníssim que preparava la seva avia). Bueno doncs això que ens vam unir moltissim aquelles dos setmanes sense la Maria, i justament després hi havien les vacances de Nadal. Amb la Sara quedavem gairebé cada dia, ens vam començar a explicar tot i al cap del temps ens vam fer "millors amigues", vam passar milions de moments durant 3 anys. El problema es que la vaig cagar, vaig fer-li algo imperdonable, li vaig estar mentin durant 8 mesos o així, i no podia continuar amb la mentida aquella i li vaig dir la veritat. Es va enfadar moltissim amb mi, no va voler saber res mes de mi, em va bloquejar al Whats i al facebook i no podia contactar amb ella. El cas es que un dia vaig veure que m'havia desbloquejat i la vaig obrir al face, em va dir que ella ja no estava enfadada. Pero com us podeu imaginar tot va cambiar, quan ens veiem nomes ens somreiem, i fins ara que ha arribat el punt que ni parlem, i quan ens veiem no ens saludem, som com dos persones totalment desconegudes. I em vaig adonar de que era la millor persona que tenia a la vida, que m'arrepenteixo tant d'haver-li mentit... que la trobo moltissim a faltar. Però ara ha cambiat molt, s'ha tornat molt prepotent i va amb gent que l'han cambiat totalment. Trobo a faltar a la Sara que era abans, no la que es ara. Però si pogues fer algo per recuperar-la ho faria. Perque d'això ja ha passat un any, i cada dia penso amb ella, amb tots els moments i que MAI mes he tingut a una amiga com ella.

Hola ariiatola1999!

Vas fer molt bé en dir-li la veritat, però com saps, a vegades les conseqüències de descobrir que ha estat una mentida fan molt mal i costa torna a recuperar la confiança.

Ja ha passat molt temps i potser estaria bé que li proposessis de quedar un dia totes dues i parlar-ne en tranquil·litat, que us pugueu perdonar pel mal que us heu fet i valoreu el fet de recuperar l'amistat tan bonica que teniu totes dues. Si ella no ho vol, ho hauràs de respectar, a vegades les persones canviem i en conseqüència la nostra relació amb elles també.

Parla amb ella i expressa-li tot això que sents. També pots escriure-li una carta. Passi el que passi després podràs quedar-te tranquil·la d'almenys haver-li pogut dir.

Una abraçada ben forta i que us vagi molt i molt bé!

Mariona Busto
@marionabusto
www.consultajove.cat