Necessito consell

Hola!
Volia demanar consell sobre un tema que em preocupa bastant:
fa gairebé un any vaig tenir la meva primera experiència amorosa. No vam arribar a sortir ni vam durar molt, però em va marcar bastant, ja que amb ell vaig començar a saber el què era sentir per algú, preocupar-se dia a dia, i a més vaig començar a descobrir la meva sexualitat. Mai oblidaré aquesta etapa.
Però com la majoria de coses, vam acabar malament passat uns mesos (per la seva part), i els mesos de patiment ja han acabat, ja què no pateixo ni em sento depressiva, i a més fa uns mesos ho vam intentar arreglar i vam quedar 'bé'.
Però no aconsegueixo oblidar-ho i deixar-ho enrere,ja que encara el continuo recordant bastant cada dia, i encara que m'he liat amb més nois, evidentment no ha estat el mateix.
A més, això se'm va juntar amb els estudis, ja que m'han anat bastant malament i jo abans quasi mai havia suspès. Així que m'ha tocat viure dues experiències a les quals no m'havia enfrontat mai abans, i m'ha agafat totalment inexperta.
Per això sento que no podré tornar a ser totalment jo fins que no consegueixi deixar de viure en el passat i oblidar aquest any horrorós ia aquesta persona.A més, també estic una mica baixa d'ànims i d'autoestima desde fa dos anys, que vaig tenir una recaiguda i la meva tutora em va recomanar anar al psicòleg, però els meus pares no van voler. I crec que si confiés més en mí mateixa i m'estimés més ja ho hauria superat fa més temps del què penso. Però m'he deixat emportar, i ara tinc por. De fet, això m'angoixa tant que porto un temps medicant-me, ja que
a l'hivern em vaig arribar a autolesionar per el cúmul de coses que passava.

Per això et volia preguntar si hauria d'anar a un psicòleg perquè em donés l'empenta que necessito per viure el dia a dia, estimarme més i donar el millor de mí aquest any, o si amb que deixi passar el temps i continuï amb la meva vida el més normal possible serà suficient.
Igualment no sé com podria convèncer als meus pares de què em deixessin anar.

Moltes gràcies per llegir-ho.

Hola spg!

Sóic l'ELi AUlet. Psicòloga d'Interpersonal.

Primer de tot motles gràcies i et felicito per al teva sinceritat en reconèixer les teves pors. Tots en tenim i és molt important que ens n'adonguem! Així les podem canviar o afrontar!

Si qeu t'ajudaria una teràpia. Pots parlar amb els teus pares. També et suggereixo qe busquis llocs on donen assessorament a adolescents. Per exemple, potser a l'espaijove o Punt jove de la teva zona hi ha un espai d'assessorament. És una altra opció.

Un treball terapèutic va molt bé amb un psicòleg. Intenta -ho amb els teus pares!! Diga's si podeu negociar alguna cosa acanvid e que hi poguis anar.

Endavant

ELi Aulet www.interpersonal.cat