Stranger

Faig aquesta consulta per tenir una opinió més adulta sobre una situació una mica difícil en la qüestió sentimental i amorosa.


Ja fa un temps llarg que tinc novia a distància, ha sigut la meva primera experiència real amorosa i no me'n penedeixo per res, gràcies a ella definitivament se el que busco en una persona, i els límits en què es pot arribar en sentir sentiments molts forts, o res, una il·lusió causada per sentir-te estimada. La qüestió és que fa bastant de temps que estic pensant com deixar-la, ja que per la meva part els sentiments s'han anat apagant i fins i tot dubto d'haver sentit amor anteriorment per ella, crec que he passat d'estimar-la a odiar-la, i no és que m'hagi fet res dolent, sinó que el seu comportament o estil de vida no em posa de molt bon humor.



Durant aquests 5 mesos que no he sentit res de res per ella pensava que tot estaria correcte, que no em tornaria a enamorar ni encapritxar de ningú, vaig tenir algun que altre ''crush'' però d'això no va passar, he passat un estiu una mica angoixant, sóc molt perfeccionista i vull que les coses amb la meva ara novia acabin bé, ella m'estima i de veritat no puc fer res per correspondre als seus sentiments.



Tot això bé a què com diuen, com menys busques les coses més les trobes, com he dit abans durant aquest temps em vaig pensar que m'agradava una persona, no passant del simple ''crush'' però ara mateix en aquests moments estic completament segura que m'agrada una ''amiga'' o no ser com definir l'estranya relació que tenim.

Si anem per parts, ens vam conèixer per un fòrum, al principi li tenia cert rancor perquè malinterpretava certes coses d'ella, però a poc a poc la nostra relació va anar canviant, bàsicament per què som roleplayers i els nostres personatges són parella, estic més que segura que no estic confonent els sentiments del meu personatge cap al seu, ja que d'ençà que parlem per Facebook, em llança indirectes i em diu que m'estima i sóc completament corresposta ¿El problema? Ella no viu precisament a prop meu, i no és allò de, jo visc a Girona i tu a Barcelona, la cosa és més complexa, ella viu a un altre país i està clar que no seria la meva primera relació a distància i tinc experiència... El problema bé que m'he fet gran i realment si vull sortir de l'armari i que els meus pares l'acceptessin, cosa que amb la meva novia actual no em plantejaria mai.

¿Que m'aconselles per viure millor una relació a distància? ¿Creus que a la meva edat seria viable tenir una relació així?

Hola Danshin!

Sóc l'ELi Aulet. psicòloga d'Interpersonal.

Doncs viure una relació a distancia requereix esforç com totes! Si que l'esforç l'heu de posar en deixar molt clar quan parlar, com comunicar-vos amb el watts, saber horaris una mica per a què l'altre no estigui pendent..etc...

És important també saber quan us podreu veure, planificar algunes trobades.

A la teva edat pot tenir obstacles. Intenta veure si hi ha forma de superar-los i endavant!!!

Per altra banda, si no estimes la teva nòvia, l'hauràs de deixar! No li facis perdre el temps, té dret a renovar la seva vida. I si, deixar a algu és dur i evidentment fem mal a l'altre. És inevitable!! Al cap d'un temps tot es va recuperant.

una abraçada

Eli Aulet www.interpersonal.cat