Problemes amb l'alimentació

Hola, desde fa uns anys mai he estat segura del meu cos, tot va començar pel fet de que em vaig enamorar d'una persona molt prima, i vaig deixar de menjar per agradar-li. Vaig perdre molts kg i cada dia era pitjor que l'anterior, a classe no era capaç de concentrar-me perque portava masses hores sense res a l'estómac, em costava fer esport, em sentia débil... I aquella persona em va deixar d'agradar, no va passar res entre nosaltres, però jo seguia amb la meva obsesió, al cap d'un any vaig començar a menjar moltíssim més però provocant-me el vómit, i era conscient de que tenia bulímia nerviosa, però no m'importava, preferia aquella vida a mirar-me al mirall i odiar-me. Ja han passat mesos desde que no he tornat a fer-ho, però segueixo odiant el meu cos. Ara menjo correctament, practico yoga cada dia i esport entre 3 i 5 vegades a la setmana. Faig 164cm i peso 50kg, ¿Per qué segueixo sent tan insegura? ¿Com puc deixar d'odiar-me?

Hola anonimousgirl.

Pel que expliques tot apunta a que segueixes tenint un trastorn alimentari. Vas començar fent restricció alimentària per la qual cosa vas perdre molt de pes i també vas patir-ne conseqüències (sentir-te sense forces, dificultats de concentració, desinterès,...). Després vas passar a fer afartaments i a provocar-te el vòmit, pensant que així et sentiries millor. Sento dir-te que encara que ara ja estàs millor pel que fa a l'alimentació (està molt bé que segueixis una rutina alimentària i facis esport i yoga) i que ja no vomitis (no ho facis mai més, és perillosíssim), encara estàs patint la malaltia.

Els trastorns alimentaris són malalties molt greus i les persones que els pateixen per curar-se necessiten fer un tractament especialitzat. No només es tracta del tema alimentari, sinó que la autoestima i l'acceptació són aspectes molt importants a treballar.

Et recomano que puguis parlar-ne amb els pares (o amb alguna persona del teu entorn que sigui major d'edat) i et puguin acompanyar al metge. Per treballar la inseguretat i l'odi que tens cap a tu mateixa ha d'ajudar-te un professional especialista ja que sortir-se'n un sol és molt molt difícil. Has sigut molt valenta per explicar-nos la teva història i com et sents actualment, però des d'aquí només podem recomanar-te que ho parlis amb els pares i vagis al metge. Si et fa vergonya explicar-los cara a cara com et sents amb tu mateixa, pots provar d'escriure-ho i que ells ho llegeixin. Aquest truc ajuda a moltes persones en la teva situació a poder explicar als pares com se senten i així demanar-los ajuda.

Molts petons, estic segura de que te'n sortiràs i seràs feliç.