Nostalgia i depressió

Hola Adolescents! Espero que em pogueu ajudar una mica! Tinc 16 anys i desde ben petita, quan marxavem a veure a la meva familia de part de mare (A l'estiu i a l'hivern) a la tornada solia plorar moltisisim i ho passava molt malament, podia estar aixi 2 setmanes o mes. Desde fa un any o 2, amb la familia de mon pare he agafat molta mes confi sobretot amb ma tieta, es la novia del meu tiet i a mes tothom ens diu que ens assemblem jejeje. Ells tenen 29 anys i abans quan era petita em portava amb ells, pero ara es molt diferent sobretot amb ma tieta. Es com jo, esta super boja i ens passem el dia juntes rient i fent el tonto. Ara han marxat, fa 3 hores. Ells han vingut per sorpresa aquí, on esta la familia de ma mare. I no puc parar de plorar, a ells nomes els veig per semana santa i ara intentem anar pel pont de la concepcio (decembre). A mes a mes, se m'esta ajuntant tot: recuperacions, tornada a Barcelona, lo dels meus tiets... etc! Ja no se com superar aquesta nostalgia.

Moltes gracieeees

Hola!

Sóc la Laia Sala, psicòloga d'Interpersonal. Gràcies per escriure'ns.

És natural que quan se'ns ajunten moltes coses, tinguem aquest sentiment de tristesa o nostàlgia en recordar moments divertits. Però aquesta sensació no ens pot paralitzar. Dóna't unes hores per deixar fluir la tristesa (plorar o escriure et poden ajudar) i a poc a poc veuràs com vas recuperant una mica d'il·lusió.

És veritat que tardareu a veure'us amb la teva tieta, però això no vol dir que no mantingueu el contacte! Actualment és molt fàcil estar connectat amb algú! Així podreu planejar què fareu de cara al desembre ;)

Molts ànims!!
www.consultajove.cat