Bones, em dic Maria i soc una noia de 15 anys. He estat mirant varies consultes i espero que jo pugi treure'm el dubte de sobre!I si pots de veritat t'agrairia que m'ajudessis realment. Aixo li pot passar a tothom però jo vull sentir-me millor. Tothom em diu està molt be que vegis que ho fas malament això ja es un pas, però i el següent? Dons no en tinc ni idea de següent!
Aquest any he fet 3r d'ESO, m'estic fent gran i les coses canvien cada dia, he tingut un passat complicat, però ne sortit, per aquesta serie de problemes m'he fet gran mes aviat, cosa que no em molesta però aquest any encara me fet mes gran i quan a començat el 2015 he tingut problemes amb les amigues, a casa, amb els nois, amb l'entorn, amb els estudis, amb jo mateixa...
Em vaig estar tallant amb una cutxilla molt poc no amb la intenció de suicidar-me, el dolor m'ajudava a sentir-me be amb mi, el cas es que encara tothom m'exigia mes com a persona quan ja intento donar tot el que puc, ho vaig deixar de fer finalment, durant 1 mes seguia per dintre desanimada i pensava que em passaria aviat, he de dir que soc una persona molt positiva sempre per enfrenar els problemes i treure'n algo de bo, però a vegades dic ja ni ha prou! ja ni ha prou de patir, i així porto sense fer cas al tema pensant que ja em passara i ja han passat 8 mesos, soc feliç no em tallo i tinc problemes i els afronto, però per dintre amb total sinceritat tinc por i estic trencada, tinc remordiments. Llavors:
Que puc fer? Es normal? Necessito ajuda professional? He de demanar ajuda? A qui? Pot ser que sigui una especie inici de depressió perquè al ser positiva i enèrgica no acabo d'estar del tot malament? Esta durant massa temps que em senti malament?
GRÀCIES
InterPersonal Data: 17/09/2015 18:07
Hola Maria!
Moltes gràcies per la sinceritat i per la confiança!
Què dur és el que ens expliques! El fet de tallar-te és un senyal que parla del teu malestar, de l'ansietat i del difícil que et resulten les coses... fer-ho és una manera desesperada de buscar treure's l'ansietat de sobre, i com segur que ja saps, només s'aconsegueix en el moment però el problema i el dolor psicològic continuen...
Ens expliques que tens por, que et sents trencada i amb remordiments, i evidentment això no et deixa estar bé. A vegades es necessita molt de coratge per demanar ajuda, ho sabem, però val la pena. Què et sembla si ho parles amb algun adult de confiança (els teus pares, per exemple) i li expliques com et sents? Si veus que la cosa està durant més del que hauria de ser, no ho dubtis i demana ajuda! T'encoratgem a fer-ho!
Per últim, ser positiva és fantàstic, i només t'aportarà coses bones, per tant no deixis de ser-ho!
Una abraçada ben forta i endavant Maria!
Mariona Busto
@marionabusto
www.consultajove.cat
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
