Baixa autoestima

La meva història es una mica llarga. Tot va començar quan vaig accedir a 3 de l’ESO. Vaig conèixer un noi que ja fa tems que ens coneixíem però mai havíem parlat gaire perquè abans jo tenia novio... vaig començar a sortir amb ell, era molt bon noi, simpàtic, graciós, etc. Era un noi d’aquest del grupet dels guapus, dels xungos, però amb mi sempre ha sigut un noi molt dolç... fins al final.
Quan la meva mare va saber que jo sortia amb ell, no li va agradar gens la cosa i va començar a llegir-me les conversacions del WhatssApp, del Facebook (llegint coses que en fi, no eren molt bones) i es va enfadar moltíssim amb mi. Apartir d’això la meva vida es va tornar una espiral d’odi, llàgrimes, insults, decepcions, soledat, depressió, males notes, expulsions, de tot. Jo mai he sigut una nena d’aquestes que són expulsades de l’institut per mal comportament, però era la mala situació de casa la que em feia ser així.
Mesos desprès vaig tenir un intent de suïcidi prenent-me pastilles. Desprès d’estar ingressada anava a hospitals de dia (que només era una consulta) i de vegades a una psicòloga. Em van detectar DDA (dèficit de atenció) ja que no em concentrava massa en les coses des de mai, sóc una noia molt nerviosa. Total, vaig començar a anar millor en el col•legi i tota la pesca però sempre hi havia alguna cosa que m’enfonsava. Aquest noi, ara ex novio meu, em va dir que perquè no em prenia pastilles anticonceptives per així estar més segurs i tot això. Jo, com era tonta, ho vaig acceptar. Els meus pares me les van veure i es va liar una espectacular...
Va acabar els curs i tenia 9 per Juny, ara em queden 4 per setembre i de dues de elles no he de fer exàmens, estic molt contenta. Un dia que anava a l’acadèmia, el meu ara ex novio em va liar un pollo perquè deia que jo li havia posat els cuernos. Com ell estava molt violent li vaig donar una bufetada i ell me la va a tornar. Desprès d’aquell succés la nostra relació va canviar, ens vam barallar molt fortament i el vaig deixar. Com només sortia amb ell, em vaig quedar sense amic, sense amigues... sola. Soledat extrema.
Ara he conegut a un noi fantàstic, no dic que m’agradi però es un noi molt bó, poc a poc estic coneixent gent però... estic deprimida. Almenys jo tinc aquesta sensació, autoestima molt, molt baixa... Ja sé que no m’he explicat molt bé però si em podeu ajudar... Gracies...

Hola bonica,

Gràcies per escriure'ns. Sóc la Laia Sala, psicòloga d'Interpersonal.

Carai quina situació més complicada que t'ha tocat viure. Per sort, sembla que has pogut trencar amb aquesta relació tan tòxica per tu i que mica en mica vas recuperant la teva essència.

Sabem que no és fàcil i que hi ha moments de decaiment, però en les teves paraules es reflecteix una gran valentia!
Has viscut una experiència molt dura, deixa que poc a poc puguis pair tot el que t'ha passat. Ara és moment per recuperar les teves amigues i per recuperar el bon ambient a casa... deixa't ajudar i mimar per la gent que t'estima i veuràs com mica en mica aconseguiràs veure-ho d'un altre color.

Una abraçada!
www.consultajove.cat