. Agost 2 què fer.

Hola!! Et vaig escriure una consulta dient què fer l'agost, no tinc feina ni estudis. El cas que he anat al punt jove del meu poble i em vaig apuntar a una cosa que es diu garantia juvenil, a més vaig amb la psicòloga i em va dir que diria a un lloc que ajuden a buscar feina per persones que van al psicòleg, trastorns mentals aquestes coses. i avui he anat i tal i jo estava molt il·lusionada a fer això, perquè m'he estat tot l'estiu tancada, i doncs pensava que si estava apuntada aquests llocs potser faria algo més i potser m'aniria bé i tot... però és que resulta que avui una de les dues meves úniques amigues, m'ha dit que el lloc on treballa ella potser m'agafaran perquè ella ha de tornar a la uni...El cas és que no sé si estic preparada... primer de tot,... que mai he treballat...2n que tinc ansietat...
Altres coses és que tinc marques el braç de talls,. i aquest estiu com he molt malament ho he tornar a fer, em fa por que per això no em vulguin enlloc.
També una altre cosa és que és un forn de pa, i 1. no crec que paguin gaire , 2. segons la meva amiga cada 2x3 li canvien l'horari, i jo hi ha dos dies a la setmana que faig coses al vespre, (per recomanació de la meva psico) i el cas és que una d'aquestes coses quan ho faig sóc la persona més "feliç" del món i és lo únic que em fa feliç, i és una coral i no hi ha gent de la meva edat, però m'accepten i m'hi sento bé. Si em treuen això jo em moro. I si el treball doncs fa que no ho pugui fer doncs no sé què faré.
Per altre banda al ser un forn em fa cosa, perquè podríem dir que també tinc trastorns alimentaris. No vull caure amb la temptació de menjar cosa d'allà, la meva amiga diu que de tant en tant agafa coses, i que esmorza molt allà.
I per acabar, no és broma... quan m'ho ha dit la meva amiga, el cap d'una estona quan ella no hi era m'ha vingut ansietat i també em queien les llàgrimes. El cas és que estava il·lusionada amb lo d'apuntar-me lo de garantia juvenil i lo d'allò que t'ajuden.
És que i si m'anava millor això que no pas treballar? és que no crec que estigui preparada.
Encara no sé si m'agafaran o què, en el fons necessito els diners, perquè també em vaig quedar sense cotxe i fins que no tingui feina no puc comprar-me'l... i els estudis pel pròxim any i si puc...
És que no sé... per què tot es complica? quan encara MAI he sigut feliç ni he estat bé.
Ara aviat també aniré al psiquiatre, però és que jo no puc més... no sé què fer....
Perdó pel toston.

Hola bonica,

Sóc la Laia Sala, psicòloga d'Interpersonal. Gràcies per escriure'ns i perdona el retard.

Què ha passat al final amb la feina?

Entenem que estiguis nerviosa i que fins i tot et faci cert respecte començar a treballar, però has de tenir clar que si t'agafen, ja saben quina és la teva situació. Segurament ells ja sabran que no tens experiència però estic segura que t'ensenyaran tot el que necessitis i et resoldran els dubtes que tinguis. Recorda que no ha nascut mai ningú que ho sàpiga fer tot, tots necessitem un període d'aprenentatge (Fins i tot per les tasques més simples), així que no deixis que la por et faci perdre aquesta oportunitat.

Per altra banda, has de parar de tallar-te! Sabem que no és fàcil el que et demanem, però què t'aporta fer-te mal? Quins són els beneficis? I quins problemes et porta? Com et quedes després?

Aprofita les visites amb la psicòloga i parla-li d'aquesta por, veuràs com t'ajudarà (Si vols li pots imprimir aquesta consulta)

Una abraçada bonica!
www.consultajove.cat