Hola! sóc una noia, em dic Clara, tinc 16 anys i sóc de Vic. La meva situació és "preocupant" per a mi, si més no desconcertant. Té a veure amb menjar però a la vegada de la ment i per això t'ho escric Psicologia. Peso 43 i faig 1'62 aprox, i tota la gent del meu voltant diu que hauria d'engreixar una mica més però jo no ho veig així i em preocupa perquè no se a qui creure, si a mi mateixa o a la meva familia i amics, no se qui té raó, i jo sóc una de les que confia en si mateixa i esta segura del que fà, però mai els havia vist tant convençuts en el tema de dir-me que menjés. La veritat és que fa 2 mesos que he eliminat la xocolata de la meva dieta sense que ningú ho sàpiga ni ho sospiti i ja fa més temps que estic obsessionada per la quantitat de greix que porten els aliments com pot ser les galetes, la llet, el pernil... i ara tot ho agafo "baix en grasses". I no, no dic que tot això estigui relacionat amb anorèxia pero vull saber perquè m'està passant perquè en els àpats jo disfruto menjant i sempre m'ha agradat menjar però ja fa un temps que no sento el mateix i noto que estic perdent la gana.
He tingut problemes d'assetjament a l'escola i durant dos cuersos a l'institut (aquest any m'he canviat) i la veritat, estic començant a pensar que si canvio el meu físic seré més ben revuda per els meus nous companys. Ja que alguns m'havien arribat a dir que estic gorda i em preocupa que els del nou insti puguin pensar el mateix.
Moltes gràcies per llegir:) Clara.
InterPersonal Data: 12/11/2013 13:22
Hola! Sóc l'Elisabet Aulet. Psicòloga d'Interpersonal. Estic d'acord en que la teva situació comença a ser preocupant i està bé que sigui ara i no més endavant que ja busquis solucions i consultis. Et diría que el teu pes i alçada indica que estàs en un pes en el que hi has de posar alerta! A més els teus canvis d'actitud davant del menjar també són indicatius de que hi ha un malestar. A vegades la pèrdua de gana també pot estar relacionada amb un baix estat d'ànim i mirar calories és preocupant i té més relació amb els problemes alimentaris. Pensar que si canvies el teu aspecte físic la relació amb els teus companys pot millorar, és un pensament que et pot fer patir molt. A més, ara no tens un pes com perquè et diguin que estàs gorda. Potser és hora de que parlis amb algu de confiança sobre el que t'està passant: els pares, un professor, una tieta, una monitora...etc, i valorar si val la pena anar a fer una teràpia amb un professional per a què puguis descobrir d'on ve tot aquest malestar i sentir-te millor! Si et poses en bones mans, veuràs com tot es pot resoldre! Espero haver-te ajudat! Elisabet Aulet. www.interpersonal.cat/fcbk: Elisabet AUlet Psicòloga
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.