...

Hola! Primer dir-te que m'agradaria que això fos en anonim siusplau. I bé, el meu problema es que no m'agrada menjar RES. Quan em diuen que hi ha per dinar sense pensar faig cara de fàstic. Quan tenia 13 anys (ara en tinc 15) vaig baixar moltissim de pes perquè no m'agradava el meu cos, i vaig arribar a estar super prima. Als partits de futbol em cansava moltissim perque no tenia força i mai tenia gana. A casa només dinava perque els altres àpats aconseguia esquivar-los. La meva mare i el meu pare estaven molt preocupats i m'amenaçaven amb treure'm el futbol si no menjava. Al cap d'uns mesos va aparèixer el meu actual nòvio i vaig tornar a menjar, com si ja no consideres menjar un problema. Ara tinc 15 anys i peso 43Kg. Els meus pares em diuen que peso massa poc i les meves amigues sempre em diuen que estic molt prima. Jo em veig malament, estic tornant a "recaure". No tinc gana, intento menjar sempre el minim i em salto àpats. Ara els meus pares em controlen més però estic tornant a no menjar. No crec que tingui anorèxia ni res però no se... M'agradaria que em diguessis si estic bé de pes i si tinc algun transtorn alimentari. Moltes gràcies, i sento tota aquesta parrafada:$

Hola! Tranquil·la que només sortirà el teu nom d'usuari, que apareix com anònim. Per tot el que m'has explicat (esquivar menjar, fàstic pel menjar, preocupació per part dels altres, pes baix com el teu...) és possible que estiguis patint un trastorn de la conducta alimentària. Aquests trastorns són malalties greus en les que la persona se sent malament amb si mateixa i el menjar i el cos es converteixen en un malson. Em sap molt de greu que ho estiguis passant malament per culpa del menjar, no t'ho mereixes. El que et mereixes és ser feliç i poder gaudir de la teva vida. Per aconseguir estar bé és imprescindible que parlis amb els pares sobre el que t'està passant. Sé que costa fer-ho, però ho has de fer. Tu no tens la culpa del que t'està passant, i els teus pares tenen dret a ajudar-te com necessites. Pots demanar ajuda al teu novio per parlar amb els pares, o si cara a cara et costa molt, pots escriure'ls una carta o un e-mail per a que ho llegeixin quan tu no hi siguis davant. Sigui com sigui, però parla amb ells, un cop ho hagis fet t'hauràs tret un pes de sobre. Molts ànims i molts petons!!