Hola anònima!
Moltes gràcies per escriure'ns. Sóc la Laia Sala, psicòloga d'Interpersonal.
Ens fa molt mal llegir les teves paraules i ens encantaria alleugerir el teu dolor. No hi ha una recepta exacte per ser feliç, però intentarem donar-te algunes estratègies per no veure-ho tot tan negre:
Separa cada àmbit i busca una cosa positiva d'ell. Et farem algunes preguntes per ajudar-te:
- Qui són les teves amigues? Què valores d'elles? Què t'aporten?
- A l'escola, quina assignatura t'agrada? Amb quin professor hi tens més confiança?
- De la teva personalitat, què és el que no canviaries? Què t'agrada del teu caràcter? Saps que la timidesa també és molt atractiva?
- Amb la família, quines coses t'agrada fer amb la teva mare? i amb el teu pare? Ho fas sovint? Per què no els proposes activitats que t'agradin per fer-les amb ells?
Entenem que no és fàcil fer front a una separació, però els teus pares continuen sent les persones que més vetllen per tu i que més t'estimen. Si no estàs bé, parla amb ells (amb tots dos o amb qui tinguis més confiança). Veuràs que si parles i els expliques com et sents, t'ajudarà a descarregar tota aquesta tristesa.
Per altra banda, la tristesa és una emoció tan útil com l'alegria, ens serveix per recollir-nos en nosaltres mateixos i parar una mica el món. La manera de deixar-la anar, és a través del plor, de l'escriptura o alguna altra activitat creativa. Deixa que flueixi i sentiràs que tot es va tenyint d'altres colors.
No serà un camí fàcil, però tens molta força! Deixa que les ganes de viure et guiïn!
Una abraçada
www.consultajove.cat
