NO SÉ COM DIR-HO

Hola Elena,

Necessito bàsicament que m'orientis una mica: des de petita que faig dansa i m'encanta, fins i tot m'ha ajudat a créixer i a madurar. Però ara, que faré 3r d'eso no se si vull continuar fent aquest esport. Arribo molt cansada a casa, a les 22h i encara he de fer tots els deures i estudiar. Dormo menys de 8h diàries durant el curs i no ho aguanto més. A les classes de dansa no ho passo bé, sino del contrari, ho passo fatal. Ja hem parlat amb la coordinadora perquè baixi el nivell de les classes però no pot. Fins i tot alguna vegada he arribat a plorar perquè no ho suportava més.

El cas es que ho vull deixar però no sé què faré amb el meu tems, com ho diré als pares o si diran algo de mi, etc. això em preocupa.

Siusplau, intenta ajudar-me. GRÀCIES ANÒNIM

Hola bonica,

Moltes gràcies per escriure'ns. No sóc l'Elena, sóc la Laia Sala, una altra psicòloga de l'equip.

Les aficions i la pràctica de l'esport són fantàstics per desconnectar i també per aprendre i complementar la nostra formació i el nostre creixement. Com tu dius, la dansa t'ha ajudat a madurar i és fantàstic!

Però també hem de saber veure quin és el nostre límit, la nostra implicació o fins i tot, les nostres prioritats. Si ara no et sents a gust amb l'exigència o el temps que inverteixes en la dansa, parla amb els teus pares i explica-ls-hi. Veuràs com t'escolten i entre tots trobeu la solució que et faci estar millor: deixar-ho definitivament, reduir les hores que hi dediques, canviar de grup, buscar alguna altra afició....

Tingues confiança i sigues sincera amb els teus pares. Veuràs com ells t'entendran i t'ajudaran.

Una abraçada!
www.consultajove.cat