Em sento sol i no sé per què

Hola!

M'agradaria fer una consulta que em té preocupat des de fa alguns dies. Us explico:
Quan anava a primària em feien bullying simplement perquè no m'agradava jugar a futbol i era (segons ells) un "empollon", cosa de la qual jo estoc orgullós de ser-ho, però sempre m'ha fet sentir diferent a la resta. Tot aixó em va afectar molt sobretot psicològicament. Però ja és aigua passada ja que em vaig canviar de centre al començar l'ESO, i la veritat és que estic molt content amb els meus nous companys i amics.
Però ultimament no sé que carai em passa però no em sento feliç i no sé perquè:trec molt bones notes però mai estic content i sempre vull donar més de mi mateix ja que si no em sento un fracasat. També porto uns mesos que em sento sol i apartat per el meu grup d'amics. Tot aixó en conjunt em provoca un grandíssim estrés. Si us plau ajudeu-me. Jo ja no se que més fer, he arribat al punt que, per les nits, si no ploro no puc dormir i això m'afecta molt, tant que tota la ita reprimida qie tinc d'aquests últims 6 anys l'he deixat anar amb moltíssima gent.

Gràcies per la vostra atenció, us ho agraeixo molt.

Hola Cesi,

Moltes gràcies per escriure'ns. Sóc la Laia Sala, psicòloga d'Interpersonal.

Primer de tot volem dir-te que ets una persona molt valenta, no és fàcil el que has viscut i admirem moltíssim les teves ganes de seguir endavant i voler estar millor!

També et direm que a vegades és possible que ens sentim allunyats del nostre entorn i dels nostres amics, són dies que ens sentim més tristos i melancòlics. No pateixis, deixa que la tristesa faci el seu pas i si necessites plorar, fes-ho. No hi ha cap problema en plorar, és la millor manera que té el nostre cos de deixar sortir la tristesa.

Però per altra banda, en algun moment hauràs de fer un petit esforç. Intenta quedar amb els teus amics, interessar-te per la seva vida i els seus problemes. Escolta'ls i feu bromes de les situacions en les que us trobeu. Veuràs com això enfortirà la vostra amistat ;)

I pel que fa a la ràbia... et direm el mateix que amb la tristesa: deixa que surti aquesta emoció (però sense fer mal a ningú!). És a dir, si necessites escriure-ho, fes-ho! Pots desfogar-te sortint a córrer, picant coixins, pintant, plorant... Veuràs com et sentiràs molt millor quan hagis descarregat. I si cal, parla amb els teus amics o els teus pares, que segur que t'ajudaran i t'entendran més del que et penses.

Una abraçada molt forta!
www.consultajove.cat