AJUDA SIUSPLAU (No sé si ho he enviat dues vegades)

Hola, la veritat no sé com començar...
Tinc 16 anys faré 17 aquest any i puc considerar que tinc una bona vida: trec bones notes, tinc bona relació amb els meus compànys de classe, la meva relació amb els meus pares no és dolenta...en definitiva, no hem puc queixar. Però des de començament d'any mentalment sóc un caos, he perdut les ganes de fer res, no sé que vull fer amb la meva vida...no tinc del tot clar si vull seguir endevant, no tinc res que em motivi o em complagui. Des de petita he sigut una nena amb poca autoestima, mai m'he arribat a estimar i cada vegada m'odio més i sóc molt insegura de mi mateixa. He començat a fer coses de les que no n'estic gens orgullosa i que MAI hauria imaginat que jo pogués fer, d'alta banda els meus pensaments suïcides van incrementant, però mai ho he intentat, sóc una cobard i no vull causar més mal als meus pares (van perdre una filla i no es prodrien permetre perde una altra).

Sé que no puc sortir d'això sola i per aquest motiu vaig decidir acudir a la psicòloga del meu cole. Tothom hem deia que no era bona fent la seva feina, però vaig decidir donar-li una oportunitat. Sóc una persona molt tímida i reservada i és per això que vaig necessitar 5 mesos per decider-me ha anar-hi...hem va donar una cita i li vaig explicar que havia perdut les ganes de fer res..vam estar parlant de la meva familia i hem va proposar una altra cita, la qual vaig acceptar perquè vull deixar d'estar així, vull ser feliç...i bueno, va passar de mi, hem va deixar plantada i bueno ho entec, potser no és tan greu, però no sé..el seu treball és ajudar a la gent...
No li vaig tornar a dir res perquè no vull molestar amb els meus problemes, però vam coincidir moltes vegades als passadissos i no hem tornat a parlar.

El curs ja ha acabat i la veritat, no sé si podré suportar tot l'estiu...no vull cridar l'atenció ni molestar a la gent amb els meus pensaments, perquè tothom té els seus problemes...però QUÈ PUC FER?


GRÀCIES PER LLEGIR-HO..espero que hem puguis ajudar d'alguna manera i siusplau, ignoreu les faltes...

Hola @sadteens, gràcies per la confiança.

No sé ben bé què li deuria passara la psicòloga per no recordar la vostra cita però esperem que tingués una justificació.

Dius que has començat a fer coses de les que no estàs orgullosa i jo et proposo un canvi: i si comences a fer allòque et faria sentir orgullosa de tu mateixa? t'has plantejat quines coses serien aquelles que farien que estiguessis orgullosa de tu?

Doncs comença-les a fer.

Primer de tot, agafa paper i boli i escriu totes aquelles coses que creus que podries fer per sentir-te orgullosa de tu mateixa, ordena-les per ordre de més senzill a més complicat i comença per les coses senzilles.

I quan comenci curs, no dubtis en tornar a demanar ajuda a la psicòloga o comenta-ho a casa teva perquè pugueu tobar a una altra professional que et pugui donar un cop de mà.

gràcies.

cuida't moltíssim!

Elena Crespi i Asensio - www.elenacrespi.com