Hola!
Et puguis operar o no, això serà una cosa a la que t'hi hauràs d'enfrontar més endavant, ara no hi pensis gaire i intenta fixar-te en el present. Tenir qualsevol complexe no és fàcil i encara menys a l'adolescència. Jo no puc valorar si el teu problema és greu o no, ja que no puc veure't, però ho sigui o no, el més important és que com més t'acomplexi, més greu es tornarà. Ara com ara, has de conviure-hi, per tant intenta amb totes les teves forces d'acceptar-te tal com ets. Ja sé que costa molt però ho has d'intentar. Mira de c
reure't els teus amics, ja que no et dirien el que et diuen si no ho pensessin, t'hauries de sentir orgullosa de tenir uns amics que et diuen aquestes coses tan boniques. Busca la part positiva de tot plegat, que encara que ara no t'ho sembli, la té: per començar, això et farà una noia més tolerant amb els altres, més comprensiva, i per descomptat més forta. Si no et veus capaç de fer-ho per tu sola, busca ajuda parlant amb els teus pares i anant a parlar amb un psicòleg, segur que et podrà ajudar a acceptar-te tal com ets. I fixa't amb el piló de coses boniques que tens i el piló de coses que saps fer, això no t'ho podrà treure mai ningú!!
Molts ànims bonica!
Marina Marull www.interpersonal.cat
