Massa confosa... Ajuda pls

Aveure, intentaré explicar-me el més bé que pugui. Disculpeu-me si no ho faig gaire bé,però mai havia fet una consulta. Primer de tot, intentaré dir-ho en ordre. Em dic Sara i tinc 13 anys. Sí, 13 anys. Fa cosa d'un any i mitg quasi dos, a l'escola em vancomençar a dir "grassa", i la veritat es que desde llavors vaig començar a fixar-me en el meu físic, i va ser quan em vaig adonar de que sí, estava massa grassa, pesava uns 10kmés del que debía. Ho vaig passar fatal, estava totes les nits plorant, però finalment vaig adelgaçar moltíssim. Aquest principi de curs (quan vaig entrar a l'institut), vaig tornar a tenir masses dubtes sobre el meu cos, i també vaig descobrir això del thigh gap, i em vaig tornar una boja. Sentía que ningú m'entenía, que només era jo la que pensava diferent, em sentía com si estigués dins una bombolla ja que era la única que no era feliç. Cada dia pensava en aprimar-me i passats uns mesos, vai conèixer a un noi que m'encantava. I sí, amb 13 anys aquell va ser el meu primer "xicot". Amb aquest noi, vam durar dos mesos, després ell va decidir deixar-me a través de WhatsApp, i enfi. Tothom em deia que era culpa meva, per estar pensant en quelles coses mentre estava amb ell, i la veritat es que tenien raó, ell em tractava de la més bona manera i jo sempre li portava la contrària, quan ell només em volia ajudar. El cas és que han passat uns 3-4 mesos desde que ho vàrem deixar, i desde llavors "he superat" lo de el baix autoestima. La qüestió és que durant aquest temps, jo i ell havíem quedat unes 3-4 vegades com "amics", i sempre ens divertíem molt a les quedades, i feiem el que normalment fèiem quan estàvem junts. Quasi tothom em deia que a ell encara li agradava, i que creien que em tornaria a demanar per sortir. El cas és que avui he vist uns snaps de la seva ex (amb la que va sortir abans que jo), i n'he vist un on la pava somreia i el meu ex estava allà al seu costat. Després he vist al insta, que la pava ha pujat una captura d'aquell snap, on només sortía ella somrient, i a la foto posava "adivina porqué tengo esa sonrisa", i ademés ella també abans havia pujat un snap on sortia ell, ella i el seu gosset i posava "feliç amb el que tinc",i enfi, no sé, fa dos dies ell i jo estàvem tontejant així lleujerament.
En veritat, això no és el que importa, però es tenía d'explicar perquè això que diré ara s'entengués;
Ja sé que ell i jo, amb l'edat que tenim, el que vam passar junts no va ser amor ni molt menys, però a mi m'encantava aquell tio. Quan estava amb ell era com si estigués amb el meu millor amic, i em sentía perfecte, però no sé perquè pensava en tot allò del físic. La veritat és que m'arrepenteixo moltíssim de no vaver-me adonat abans del que tenía.
El que passa és que ara, una de les meves millors amigues (amb la que quedava més sovint), s'ha anat del país, durant tot el que queda d'estiu. I no sé, jo quasi sempre quedava amb ella pe oblidar-m'en de tot,i ara que ha passat això, he tornat a sentir-me com em sentía abans,però ja no era per el físic. I direu "pues queda amb les altres amigues per no sentir-te així". Doncssí, però el que passa és que les altres sempre estan ocupades i mai em parlen. La veritat que amb la única amigaque em parlava cada día era la que s'ha anat. I ara direu, que per no sentir-me així, estigui més temps ambla família: doncs el que passa és que amb la meva família no ens portem, i no, això no es pot arreglar. Porto com desde els 7 anys que no parlo sobre temes "extensos" amb els meus pares. Sempre que parlem d'algo és de lo mateix. Que si què tal el dia, que has fet, t'has divertit... Preguntes curtes i ràpides de respondre. I m'estic tornant a sentir com abans, com si estigués en una bombolla, com si fos la única, com si ningú em fes cas... Ijo per sentir-me mínimament estimada tinc que sentir que els meus amics em fan cas, es preocupen... Però mai m'obren ni per WhatsApp, i mai parlo amb ningú, i ja no sé què fer perquè el meu cas no és gens greu i encara menys comperquè em portin a un especialista, però esque m'estic snetint com abans, com si no valgués res... I no vull tornar a sentir-me com abans, perquè josóc una noia molt alegre però quan em sento deprimida, em sento fatal.

Moltes gràcies adelantades per haver llegit el cacho totxo i que m'hagueu près atenció :')

Una abraçada, m'encanta la pàgina! <3

Hola! Sóc l'ELi Aulet. psicòloga d'Interpersonal.

Docns entenc que t'hagi fet mal i rabia el qeu ha passat amb aquesta persona tan important per tu. Et recomano, però, que intentis apartar-te una mcia de les xarxes socials i evitis així fer-te idees que només surten del teu cap. SI , potser ha passat o passa alguna cosa entre ells dos, però no ho sabem...i llavors el teu cap dóna voltes i voltes.

Potser , després de tot, la relació necesita un temps de calma i de que tu et situis en tu i busquis el que a tu et fa feliç més enllà d'una persona. Si és important pot ser que torni a aparèixer, però sembla que ara mateix el més important i satisfactòri està en que trobis el teu lloc i la teva gent.

Busca alguna cosa que et motivi o hobby que t'agradi. Pregunta't: què fa la gent per conèixer gent nova? Fes una llista d'activitats noves o que ja t'agradin per començar . Algunes les pots fer sola i així aprendràs a distreure't i a estar bé sola i d'altres les pots fer acompanyada.

Suma nous plans i gent a la teva vida!

Ànims!!!