ajuda siusplau amb el menjar. gorda gordíssima.

Hola, a veure vull explicar el què em passa perquè estic farta de fer afartaments de menjar.
sempre m'ha agradat massa el menjar. Els 12 anys vaig començar a tenir bullyng i jo m'aferrava al menjar. Als 14 anys pesava 80 kg, però sempre he sigut alta, tot i així estava per sobre del meu pes. Vaig decidir perdre kg i vaig anar a una infermera, estava convençuda a perdre kg em volia sentir bé.
Vaig aconseguir dels 15 als 16 anys aprimar-me 10 kg amb un any, de la manera tal com sempre has dit tu amb altres consultes, fent una dieta equilibrada etc.
Em va dir que ja estava be, que no calia seguir anant i com a molt podia aprimar 5 kg més pq ja llavors estava al meu pes correcte. Però jo no en tenia prou. Jo havia agafat hàbits saludables i menjava b i no em faltava gana, i si en tenia menjava una poma com m'havia indicat.
la meva única amiga em deia q no semblava jo pq casi no menjava porcaries, jo sabia q si començava a menjar-ne no em sabria controlar, el principi doncs, encara podia controlar, però a mesura q passava el temps vaig pensar a la merda, i tornava a menjar bastabtes porcaries. Em vaig obsessionar amb el pes i el menjar. El final no sé com, vaig aprimar i vaig aconseguir pesar 63kg no sé com ho vaig aconseguir
Mai he estat a gust amb el meu cos.
La meva alçada és de 1.70 i tot això que t'he explicat han passat anys.
Els 63 van durar poc i vaig tornar a guanyar 65, després anava fent entre 67 i 64, fins q el final el pes variava de 67 a 65. Ara tinc 21 anys i vaig començar a fer afartaments, començar dietes, variant molt amb el menjar, provocant el vómit, fer exercici amb el sol objectiu d aprimar, amb tot això vaig començar als 19 anys
I ara que tinc 21 faig molts afartaments i actualment peso 68.2 i em fa molta molta molta por engreixar i odio el meu cos i quan faig els afartaments i tot és una merda.
Ja vaig al psicòleg diu q tinc ansietat i tca, i aviat aniré al psiquiatre..intento seguir tot el que em diu però nse jo em vull aprimar...a. vegades penso q és una tonteria... po... nse què puc fer?

Hola! Gràcies per compartir amb mi la teva situació, pel que dius sembla bastant clar que estàs patint un trastorn de la conducta alimentària. Aquests trastorns són malalties greus que fan patir molt a la persona, sobretot amb el que té a veure amb el seu cos i el menjar. Però tot i ser greus es poden curar rebent ajuda especialitzada. Així que el que t'està passant no és cap tonteria. Al contrari, és una malaltia, i una malaltia greu. El millor que pots fer és aprofitar l'ajuda del psicòleg i del psiquiatra. Ells t'ajudaran a sortir d'aquesta situació i poder recuperar la teva vida, tal i com mereixes. Lluitar contra un trastorn de la conducta alimentària és dur, però val molt la pena perquè és la única forma de curar-se, així que t'envio molts ànims i força! També pots trucar-nos a Fundació Imatge i Autoestima si necessites parlar (93 454 91 09). Molts petons!!