Carta de la meva millor amiga

Hola! Aquesta consulta no és perquè tingui ningun problema psicològic, però és que m'agradaria que publiquéssiu una carta que va fer la meva millor amiga per català on havia d'escriure a un amic explicant-li què li agradava. Crec que val moltíssim la pena llegir-la i penso que si la publiquéssiu li faria moltíssima il·lusió, ja que no en sap res d'aquesta consulta i segueix adolescents.cat. La carta fa així:

Bon amic, en aquesta carta t’explicaré el que em fascina. Espero que t’agradi tant com a mi:
M’agrada la primavera, quan comencem a anar al càmping cada cap de setmana. Quan amb els amics anem a la platja i descobrim llocs on no havíem anat mai, quan ens llancem des de roques molt altes i afrontem la nostra por amb un crit que al final acaba sent rialla, quan escalem pels llocs més alts i juguem amb la mort, quan estem estirats i posem la nostra música deixant que passi el temps, que passi la vida, només observem el cel blau i deixem anar un sospir tot pensant “Això és el paradís”. Quan m’estiro a la piscina després de banyar-me, em poso els auriculars a tot volum i escolto música fins quedar-me adormida mentre entre cançó i cançó sento els crits dels nens petits que juguen amb l’aigua i el sol brillant posa morena la meva pell. M’encanten les nits amb la colla, quan fem el joc del fantasma, on un s’amaga i els altres l’hem de buscar, quan fem sangria i parlem fins a la matinada de les nostres pors... M’agraden les cuques de llum que surten a les nits més fosques, quan ens estirem cadascú en una manta, mirem les estrelles i ens imaginem que estem a l’espai i parlem de lo diminuts que som, parlem del silenci i de tant en tant el gaudim. M’agrada despertar-me amb la llum del sol de bon matí, agafar la bici i marxar lluny d’aquí, anar on jo vulgui amb qui vulgui, perdre’m en un lloc on ningú em pugui trobar, el meu racó per entendre que tot es més senzill que jo i tan sols per un segon fugir del món, cridar, deixar que em porti el vent. També m’agraden els diumenges, els dies que no tinc ganes de fer res, i al matí em llevo tard, em faig un got de llet, agafo un bon llibre i em poso a llegir a qualsevol lloc. Després em vénen a buscar els amics i anem a descobrir noves aventures, llocs on fer el poca-solta i riure una estona. Diuen que tot en la vida és temporal, que res dura per sempre, així que les coses que ens agraden les hem de gaudir perquè un dia no hi seran, les persones canvien, se’n van, es moren... Que avui estem aquí però demà? Qui sap. Que la vida és curta, amic meu, i hem de viure cada dia com si fos l’últim, com si no hi hagués un demà. Un company sempre em diu “La vida són quatre dies, dos te’ls passes enfadat i dos dormint”. Em fa riure però m’encanta quan diu això, perquè és veritat, la vida és curta i en els 14 anys que porto vivint he après que mai tindrem tot el que volem, i que mai estem conformes amb el que tenim, perquè mai en tenim suficient, senzillament no acceptem la realitat i n’imaginem una de millor que només ens fa patir, per això t’explico el meu secret, la qüestió és, si podríem tenir més coses de les que tenim, potser més diners, o més amics, més amor i més luxe, també en podríem tenir menys no? Posa’t al lloc de la gent que no té res, ni una casa on dormir ni una escola on estudiar, i que no pot menjar cada dia. Nosaltres tenim molt i ens enfadem perquè volem més i ells no tenen quasi res i són feliços amb lo poc que tenen. Amb això vull dir que potser no tens tot el que vols, però tens, per això et dic, gran amic, que cuidis molt bé el que tens, encara que sigui poc, perquè per algú el que tens és molt. Els amics són el remei en un dia trist, la música et farà ser més feliç, l’amor et farà fer bogeries, els llibres t’ajudaran a entendre, els pares et donaran consells de vida... La vida s’ha de viure, perquè és massa curta per estar trist tots els dies i tancar-te en un laberint pensant que les coses podrien ser millors, perquè com he dit abans, res és per sempre i si alguna cosa va malament, no et preocupis, no durarà sempre. Les últimes paraules de Thomas Alva Edison van ser: “És molt bonic allà”. No sé on es allà, però crec que és en algun lloc i espero que sigui bonic.
Andrea M.P

Per mi ella és una de les millors coses que m'han passat en la meva vida, m'ha demostrat moltíssim, mai m'ha fallat, he viscut mil aventures amb ella, i aquesta carta és tan important per mi per el simple fet de que gràcies a anèctodes d'aquesta carta la nostra amistat s'ha anat enfortint cada vegada més fins al punt que som inseparables. De debò, si us agrada la carta, publiqueu-la, perquè significaria molt tan per mi com per ella. Gràcies!

Hola Anònima!

Moltes gràcies per compartir-ho amb nosaltres. Quina carta més bonica! A veure si teniu sort i us la publiquen! ;)

Una abraçada ben forta!


L'equip d'Interpersonal
www.consultajove.cat