Hola Laura! Gràcies per compartir amb mi la teva situació. Em sap molt de greu que estiguis patint d'aquesta manera. De fet, per tot el que expliques crec que estàs patint un trastorn de la conducta alimentària. Aquests trastorns són malalties molt greus que fan patir molt a la persona que les té, i a mida que va passant el temps és cada cop pitjor, amb més i més patiment. Però tot i ser greus, aquestes malalties es poden curar si la persona rep ajuda. Per això és molt important que parlis amb els teus pares. Sé que pot ser difícil fer-ho però és fonamental que ho facis. Pensa que tu no tens la culpa del que t'està passant i ells tenen dret a ajudar-te, tal i com t'agradaria fer a tu si ells tinguessin un problema. Per com parles es nota que ets una noia molt madura i intel·ligent, aprofita aquestes habilitat per trobar la forma d'explicar-ho als pares. Si veus que cara a cara costa molt, pots provar d'escriure'ls un e-mail o una carta per a que la llegeixin quan tu no hi siguis davant. A més, pel que dius sembla que pots comptar amb l'ajuda del noi que era el teu novio, així que sembla que ell et pot donar ànims per fer el pas i parlar amb els pares. Com abans parlis amb ells millor, és la manera d'acabar amb aquest patiment i recuperar la teva vida. La teva vida ha de ser teva, no deixis que una malaltia com aquesta te la prengui, et mereixes ser feliç, deixat ajudar. Molts ànims i molts petons!!
