Al límit

Bon dia, us vull explicar els meus últims, aproximadament, dos anys on ho he passat realment malament.
És un cúmul de moltes coses, coses que he anat guardant per a mi mateix. Tot comença en el moment que al meu germà, 4 anys més petit que jo, comencen a acosar-lo a l'institut. Jo intento de totes formes ajudar-lo i fer el possible per a que els seus companys el deixin en pau, fins al punt que arribo a entrar en el seu Facebook per parlar en nom seu amb els seus companys, però a partir d'aquell moment tot va a pitjor, vaig fer molt malament. (D'això fa potser 5 anys, jo en tenia 16, però tot te a veure, de debò). Des de fa molts anys la nostra relació no ha sigut de germans inseparables com a tothom crec que agradaria.
Tornant a fa 2 anys, la meva mare va patir dues fractures a la columna vertebral que la van obligar a deixar de treballar (És la dona de la neteja de dues families) durant més de mig any, i la nostra economia no era ni és de les millors. Jo sempre l'he anat a ajudar en el treball, i després d'allò ho vaig haver de fer encara més.
El meu tiet va patir càncer, i al cap d'uns mesos va poder amb ell. Cap dur per a la familia.
Els meus pares van decidir acudir a ajuda professional per ajudar al meu germà, i des de fa temps ell va a la psicòloga. Resulta que ell veia que jo era el culpable de que ho passes tan malament quan els seus companys l'acosaven. Realment m'hi sento, no vaig saber fer el que havia de fer.
El cas del meu germà em recorda a mi mateix quan era petit, entre sisè de primària i primer d'ESO, on els meus companys també em deixaven de banda i em vaig quedar sol, però jo no ho vaig explicar a ningú, m'ho vaig guardar.
Totes aquestes coses i més situacions familiar m'han portat al punt on estic ara mateix, al límit de les meves forces per seguir endavant.
Des de fa 2 anys tinc parella, al mateix temps que era i segueix sent la meva millor amiga. Tots aquests problemes personals sembla que els pago amb ella i la relació també està en un punt complicat i límit.
No sé si amb aquesta informació podrieu fer algun comentaria al respecte, però per petit que sigui seria benvingut, necessito ajuda.
Moltes gràcies.

Hola!

Sóc la Mariona Busto, psicòloga d'Interpersonal. Moltes gràcies per la confiança i per la valentia en explicar la teva situació personal!

Què dur és tot el que ens expliques. A vegades la vida ens fa passar per un seguit de situacions molt injustes i que no podem controlar.

Pensa que quan el teu germà va patir l'assetjament a l'escola tu vas fer el que en aquell moment pensaves que seria el millor per a ell, en cap cas la teva intenció va ser que les coses es compliquessin més. No et culpabilitzis d'una cosa que vas fer amb la millor intenció del món, encara que amb el temps veiessis que t'havies equivocat. També has de valorar que vas saber rectificar en el moment que vas veure que la teva idea per ajudar-lo no tenia els resultats que tu esperaves.

El cúmul de situacions que has viscut en els últims anys poden haver-te portat en el punt que et trobes ara, com molt bé ens expliques, i nosaltres t'aconsellem que ho parlis amb algú de confiança, que puguis explicar com et sents, i potser a tu també t'aniria bé demanar ajuda professional com el teu germà. Quan estem malament i tan al límit solem pagar el nostre malestar amb les persones que més estimem, com pot ser la teva parella. Per tant, no ho dubtis, t'encoratgem a que parlis amb els teus pares i t'alliberis d'aquesta angoixa que tens. No et rendeixis i demana ajuda, et mereixes ser feliç!

Una abraçada ben forta i molts ànims!

Mariona Busto
@marionabusto
www.consultajove.cat