Depressions d'estiu?

Hola, veureu...
Em sento molt extranya. La veritat no és el primer cop que em passa, l'any passat va ser igual. Tinc molts somnis pel meu futur i llavors arribo a pensar que res es fàcil, absolutament res i que hauria de quedar-me a casa tota la vida, perquè són coses que no aconseguiré mai. Escribint això ja m'han entrat ganes de plorar i no sé que fer. No tinc ganes de sortir a cap lloc i m'enfado per tot el que em diuen, sigui el que sigui, tan si és anar a fer qualsevol feina de la casa com si em diuen que tinc bona cara. Res m'anima. Quan comença el curs em costa molt normalitzar-me, i penso que encara que trec bones notes, penso... de que em serveix estar estudiant això? Ho passo fatal, siusplau ajuda :(((

Hola ovellaesquilada,

Sóc la Laia Sala, psicòloga d'Interpersonal. Gràcies per escriure'ns!

A vegades somniem tant, volem fer tantes coses i aconseguir tants objectius... que aquests acaben sent irreals i molt allunyats del nostre dia a dia. És important tenir somnis i objectius, però també és importantíssim saber-los dividir en "subobjectius".

Intenta pensar en què és el que més t'agradaria fer aquest estiu. Si es pot portar a terme, genial! Si no es pot realitzar, fes-lo una mica més petit, o busca algunes alternatives per aconseguir una part. Per exemple: el pla és anar 3 dies a un parc aqüàtic amb les amigues, però algunes no les deixen. Llavors, potser podeu decidir que fareu 2 dies a la platja, o busqueu passar tot un dia juntes a la piscina.... Tot i que no hauràs aconseguit el teu objectiu inicial, et sentiràs bé, perquè hauràs passat una estona amb les teves amigues (que és el que realment volíeu).

Fes la prova i ens ho expliques ;)

Una abraçada bonica i molt bon estiu!
www.consultajove.cat