Amb això vull expressar, el que no sóc capaç de dirt-ho a la cara.
Era una dia de cole normal. En els canvis de classe ens veiem pels passadisos, ens portavem 4 anys, però crec que l'edat no conta, si l'amor es de veritat. Tot normal, feiem el de cada dia, pasava per devant de la teva classe ens miravem, reiem i no ens deiem res. Quan de sobte, un dia a la nit vaig rebre un missatge teu. Un missatge teu? Era impossible, no m'ho podia creure! Els dies pasaven, les setmanes, els mesos.. I cada cop anavem parlant més i més...
Vaig apostar pels meus sentimens i li vaig posar en cara que si ell sentia algo per mi. La seva resposta va ser tant simple i fàcil com un "Sí". Em vaig callar la resposta que ell m'havia donat, i no li vaig explicar a ningú.
Les meves amigues, s'estranyaven al veura'm tant feliç, era perquè tenia un motiu, una persona o potser una mirada que em provoca el meu somriure de 24 hores.
Mesos més tard, sortiem. Era com una nena amb la seva joguina preferida. Jo em sentia la nena dels seus ulls. Les mans encaixaben com un puzzle perfecte.
Ell em deia que "sempre estariem junts", que res ens podia separar.
Setmanes després, podia veure com m'havia apartat de la seva vida, la seva mirada de menyspreu cap a mi. Això s'havia acabat.
De veritat gràcies per res.
Gràcies, per fer-me més forta, més valenta i per fer-me menys innocent. Em vaig enamorar d'una falsa il·lusió, d'un miratge. Gràcies, per fer-me obrir els ulls. Que no tothom està disposat a obrir les portes de casa, perquè poguin veure com ets, que hi ha molta gent que diu i fa poc, però no ens enganyem, tots sabem que el que conta són els fets, que les paraules se les emporta el vent.
Amb ell vaig poder veure que el "per sempre" dura menys que un cigarro, que res es per tota la vida, que la gent ve i va. Vaig poder experimentar la soledat, la tristesa, la ira.
Gràcies a ell he pogut crèixer.
A dies d'avui, sóc una noia amb experiència, amb ganes de coneixer món, persones, coses noves... Vaig aprendre que abans d'entregar-te l'has de conèixer, que no tothom és com es motra, que de vegades les aparences enganyen.
I que sempre t'has de riscar, perquè com diu la dita: "Qui no arrisca no pisca."
Un petó.
InterPersonal Data: 23/07/2015 18:59
Hola Anònim!
Esperem que escriure aquesta carta t'hagi ajudat a seguir creixent com a persona! A vegades de les males experiències se'n treu molt aprenentatge. Així, ens quedem amb les teves últimes paraules: "A dies d'avui, sóc una noia amb experiència, amb ganes de conèixer món, persones, coses noves...".
Una abraçada ben forta!
L'equip d'Interpersonal
www.consultajove.cat
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
