Relació complicada (apf)

Hola,
volia demanar-vos ajuda. He fet algunes consultes i normalment les heu respòs, espero que respongueu aquesta el més aviat millor, tot i que no corre pressa.

El que em passa és que fa un temps vaig sortir amb un magrabí (un moro, per entendre'ns). El cas és que aquest noi va portar-me molts problemes i els meus pares van deixar de confiar en mi, van tancar-me de casa perquè no sortís i així evitar que em trobés amb ell.

El problema és que ara ja han recuperat la confiança perquè fa més d'un any d'això. No he estat amb nois ni he tingut rollos ni res, però ara m'he enamorat d'un altre (pf no sé perquè em van els magrebins...) i me mare sap que som amics però no sap res sobre els meus sentiments tot i que creu que estem junts.

Volia demanar-te consell per fer-li veure a la meva mare i al meu pare que ell és diferent (perquè ho és. És tot el contrari del meu ex) i m'encantaria poder quedar amb ell però els meus pares no em deixen.

Vam quedar d'amagat però tinc por de que si ens pillen em quedi sense sortir un altra cop i tornin a perdre la confiança. No sé què fer. Els dos volem estar junts però ens és impossible, a més els meus pares segueixen sense deixar-me sortir sola al carrer. (Ara ja no entenc el per què si ja confien en mi), així que no puc quedar amb ningú que no siguin les meves amigues. Però no només vull quedar amb elles, tinc altres amics! Però els meus pares no ho entenen.

Què farieu? Segueixo arriscant-me i quedo amb ell d'amagat?
He intentat planejar un pla perquè ell m'oblidi perquè crec que no sóc prou bona per a ell. Si el menteixo i li dic que li he posat les banyes (que no és el cas) ell s'enfadarà amb mi, m'odiarà i m'oblidarà, no? Si faig això pot ser el millor? Els dos patirem però un cop ell s'hagi oblidat de mi ell serà feliç.
No trobo cap solució. Deixo de veure'l? O faig el possible per estar amb ell? Com puc aconseguir que els meus pares l'acceptin? (són molt racistes)

Ho sento per les molèsties i gràcies.

Hola bonica,

Gràcies per escriure'ns. Sóc la Laia Sala, psicòloga d'Interpersonal.

Carai quina situació. Entenem que tinguis por de decepcionar als teus pares, ara que ja han recuperat la confiança en tu, però com tu dius, són persones diferents. Si tu creus en aquesta relació, els teus pares hauran d'acceptar que tu pots tornar a estimar una altra persona.

Les mentides, tot i que semblen una solució fàcil, no ho acaben sent. Nosaltres sempre defensem que dir la veritat i assumir les conseqüències és la millor opció a la llarga.

La teva mare coneix l'existència d'aquest noi nou, per què no proves de parlar d'ell de tant en tant? Que vagi veient que teniu bona relació, quines virtuts té, com et fa sentir... I si a ella li ve de gust, poder-lo conèixer i així potser canviarà la seva actitud.

Encara que no t'ho sembli, els pares volen el millor pels seus fills, i al final és veure'ls feliços. Si tu creus en aquesta relació, o com a mínim ho vols provar, endavant! Sigues honesta amb els teus pares i també amb ell, i aneu a un ritme més lent (així serà més fàcil d'acceptar).

Ja ens aniràs informant Pardalet!
Una abraçada molt gran i bon estiu!
www.consultajove.cat