Hola! T'has expressat perfectament. Entenc la preocupació per la teva germana, i em sap molt greu que li estigui passant això. Com bé dius, el meu primer consell és que parlis amb els pares tot i que ella no vulgui. La que en realitat no vol que parlis amb els pares és la malaltia, és una "trampa" habitual dels trastorns de la conducta alimentària. Mentre els pares no ho sàpiguen, la malaltia va creixent, empitjorant i fent de les seves. La manera de tallar això és parlar amb els pares i anar al metge. El millor seria que fos la teva germana qui parlés amb ells directament. Si cara a cara li costa molt, pot escriure una carta o e-mail (tu la pots ajudar a escriure) i enviar-li als pares per a que ho llegeixin sense que hi sigui davant. Sé que costa, però la solució passa per parlar amb els pares. Una altra cosa que pots fer, en cas de que tu siguis major d'edat, és portar-la tu directament al metge. Tu o un altre familiar major d'edat, una àvia, cosí, tiet.... Aquesta és també una opció, tot i que si ho feu, també és important que li acabeu explicant als pares. Sé que és una situació difícil, i això fa que la solució pugui no ser fàcil, i parlar amb els pares costa, però val la pena, de debò, encara que al principi la teva germana no s'ho prengui bé. Pensa que passat el temps ho entendrà i agrairà. Molts ànims i molts petons!!
