ajuda siusplau!!

hola,
fa molt poc un molt bon amic meu va tenir un acciden i va morir (amb 11 anys), no he pogut parar de pensar en ell, els seus pares, germans... Jo vaig haber de canviar de poble, i per aixo vaig marxar de l'escola on ens vam coneixer i ens vam fer amics. L'ultim dia em va dir moltes vegades que els anes a visitar de tant en tant i que ens anessim parlant per google+.
Ell em va anar escrivint però jo no vaig tenir temps per contestar amb el tresllat i tot aquest canvi. No e pogut superar tot això, e anat a psicolegs, pero res em pot ajudar. Com se suposa que e de superar aixo? Es antinatural. Sempre e tingut molta por a la mort i aixo a fet augmentar-la. Tinc ganes de fer moltes coses a la vida, i ell no a pogut fer RES. No em puc treure aquesta frase del cap. A la meva familia creuen que es millor per mi no parlar del tema perque cada cop que intento parlar-ne canvien de tema, i jo ho necessito, per aixo m'agraderia poder-li escriure alguna cosa:
pep,
moltissimes gracies per estar al meu costat amb tots el problemes que tenia amb les amigues, gracies per anyorar-me quan me'n vaig anar i a més escriure'm aquella carta tan bonica que tinc penjada a l'habitacio i cada cop que llegeixo em poso a plorar.
Siusplau perdona'm per no contestar-te els teus ultims missatges, no vaig tenir temps, i també per no passar-te a veure, no vaig poder ja que el cole va començar el 15 de setembre, i tu vas marxar el 29 de setembre. Tota la classe t'anyorem i no parem de recordar tots els grans moments passats amb tu; quan vas fer de "Mortadelo a l'obra de teatre, quan el Barça va guanyar la copa, la lliga i la champions i et vas emocionar moltissim!!! quan arrivaves i ens explicaves les noticies de F1... coses inolvidables.
PEP, tothom t'estimava, t'testima i t'estimara SEMPRE.

Hola bonica,

Sóc la Laia Sala, psicòloga d'Interpersonal. Gràcies per escriure'ns.

Aquesta carta és molt bonica, gràcies per compartir-la. Estem convençudes que li ha arribat el teu missatge.

Quan es mor una persona propera, és habitual que ens aparegui aquest sentiment de culpa, que sentim que no vam fer els possibles per aquella persona i que d'una manera o altra, estem en deute amb ella. Tots aquests pensaments formen part del procés d'acceptació de la mort. Demana als teus pares que necessites parlar-ne i compartir aquest dolor.

També et proposem un petit exercici:
- Compra't alguna llibreta bonica i dedica un dia a la setmana a escriure-li a en Pep. Explica-li com t'ha anat la setmana, què t'ha fet pensar en ell, quines coses t'han fet feliç i quines t'han alegrat. Veuràs com sentiràs que la culpa per no haver contestat els seus missatges s'anirà esvaïnt. Serà la manera de tornar-te a connectar amb ell. Fes això durant l'estiu i a principis de setembre ens tornes a escriure.

Una abraçada molt forta bonica!

moltes gracies!!! ho fare