CARTA

Hola, com no he trobat cap altra manera d'enviarvos-ho us ho dic per aquí. Si ho pots fer m'agradaria que publiquéssiu això a la pàgina principal, si us plau. Moltíssimes gràcies❤️
Hola amor, no crec que llegeixis això però necessito dir-ho per expressar tot el que t'estimo i pot ser tu no saps.
Tot va començar per casualitat, una casualitat que jo ara li diria destí. El destí ens va unir. Però no em vaig adonar fins l'últim dia. Aquell dia va ser especial, em vas fer sentir especial; però també va ser l'últim, o això és el que creia.
Parlàvem, reiem, ens estimàvem (bueno, t'estimava) però tot com amics. Tu tenies novia, i jo bueno... Diguem que t'anaves fent especial, cada dia m'importaves més. Però no em volia pillar d'algú que no veuria mai més.
Cada dia pensava amb que arribés un dia en que per fí et pogués tornar a veure. Pensava en com reaccionaria, que faria, que et diria... Si fós per mi t'aniria corrent a abraçar.
Seguiem parlant. I em van dir que ens veuriem. No podia estar més feliç en aquell moment. Era com si el meu desitg s'hagués fet realitat. Perquè tornar-te a veure era el meu somni. Aquell dia no l'oblidaria mai. Tenia unes ganes de veure't, de després d'aquests mesos parlant amb tu per fí pogués estar amb tu... No t'ho podies ni imaginar. Estava tant nerviosa, tant... No sé com desceiure-ho. Però a la vegada rallada, no volia que succeïs res que em pogués posar trista, fer que el millor dia és convertís en el pitjor. Al principi la cosa no anava massa bé... Fins que vaig decidir anar cap a tu, pensant que si no ho feia m'arrepentiria. Vaig anar, i en realitat no em podia creure aquell moment. Estava amb tu... Pf... No me'n volia anar, sabia que seria un "Adéu" per sempre, ja m'ho vas dir tu aquell dia... Total que després d'una estona me'n vaig anar... No volia. I de repent, després et vaig tornar a veure... Vaig anar ràpid, i vaig venir cap tu, dissimuladament. Tu vas venir cap a mi. Vam parlar, seguiem parlant, no volia que allò s'acabés. I no em vaig poder despedir-me de la forma que m'hauria agradat. Sempre et recordaré dient-me "Adéu" amb la mà des de l'altre punta, sempre et recordaré quan em vas saludar, quan em vas somriure, quan em vas acariciar... Me'n vaig anar i al anarme'n lo últim que vaig veure, va ser a tú.
No volia tornar-te a perdre. Però em vas obrir, i em vas dir tot el que m'havies de dir. Més feliç no podria haver estat. Ja han passat unes setmanes, i jo et segueixo recordant com el primer dia. La distància ens separa, i la màgia s'està acabant. No hi ha un dia que no pensi amb tu. I penso que si ens em tornat a veure ha sigut per el destí així que no sé si el nostre úlim "Adéu" era per sempre, però espero que no.
T'has fet molt important per mi bebito, no t'oblidaré amb facilitat i tampoc vull haver-ho de fer. Tinc por a que tu ho fagis, això sí... Porto escrivin-te cada dia.
Cap cosa ni cap persona em separarà de tu igualment que la distància ja ho faci per si sola, perquè jo de veritat, t'estimo molt. No puc demanar res més que haver-te conegut, gràcies per entrar dintre la meva vida igualment que suposo que això s'acabarà si el destí no ens torna a unir de nou.
Bonanit bebito, t'adoro.
Pd: espero que no m'oblidis aquests dies que me'n vaig i no podem ni parlar..

Hola!

Sóc l'ELi Aulet. Psicòloga d'Interpersonal.

Quines paraules més boniques!

Mirarem si es pot publicar.

Gràcies!