Què puc fer?

Hola, adolescents! Mireu, no sé què fer!! L'altre dia vaig parlar per WhatsApp amb uns amics (tenim un grup) i els hi vaig dir de si volien quedar, alguns van sudar del missatge (osigui que no van respondre) i d'altres van dir que no sabien si podien.. La cosa és que van quedar ells sense mi i quan me'n vaig enterar em va saber fatal.. És com si no em volguessin amb ells, no sé què fer, de debò.. No els hi vull dir res però no sé si allunyar-me d'ells estaria bé o què.. Pff és que el que més malament em va saber és que no em diguessin res, ni un simple: vols venir? o un trist missatge.. Res, a sobre de ser jo qui els havia dit de quedar!
Per altra banda, tinc problemes amb els meus pares (si no hi havia prou en sentir-me sola per els amics que tinc..)! Jo des de petita (i com suposo que molts nens/joves han hagut de fer) és anar a dinar a casa dels avis un dia a la setmana, fins aquí tot bé. El meu problema és que estic cansada d'anar-hi, no ens hem saltat MAI un dia de dinar (i quan dic mai, és mai) i a sobre durant uns 10 anys també hi anavem entre setmana per problemes de combinació amb la feina i el cole, és a dir: 6 de 7 dies a la setmana he hagut d'anar allà a dinar. I no és per problemes familiars el perquè no hi vull anar, però és molt cansat! I des de fa un parell d'anys que els meus altres tiets i cosins que hi van un cop al mes o cada dos, llavors estic sola i encara m'agrada menys anar-hi! I bueno, deixant el tema del dinar apart; avui tocava dinar, i jo li havia dit a me mare que no em venia gens de gust anar-hi i ella m'ha dit que havíem d'anar, no sé què, i jo finalment he dit que vale perquè no volia discutir. Ha arribat l'hora d'anar-nos que el meu pare ha obert la porta i diu: va, anem (a mi) i jo li he preguntat que perquè me mare no venia, i m'ha dit que no es trobava bé, així que jo li he respòs que jo em quedava amb ella ja que no volia anar, quan me mare m'ha dit que sí que havia d'anar, i aquí és quan m'he començat a cabrejar ja que no veia just que ella (encara que fos perquè no es trobés bé) pugués no anar-hi i jo que no volia, no (quan jo encara que estés malalta, SEMPRE hi he hagut d'anar)! Bé, que finalment el meu pare s'ha anat sol i jo m'he quedat amb me mare, i llavors ella m'ha dit que no em mereixo res dels esforços que fan per mi, ni d'ells (els meus pares) ni dels meus avis! Clar, a mi això no m'ha sentat bé i m'he anat a la meva habitació.. Em sap molt de greu perquè en part crec que pot tenir raó en que no sóc una bona filla encara que tothom em diu que si.. Estic farta de tenir problemes amb ells, mai coincidim en opinions ni gustos! Me'ls estimo molt però a vegades m'encantaria anar-me'n ven lluny només per no estar amb ells!! Moltes gràcies per l'ajuda!!

Hola sOMEONE9!

Sóc l'ELi Aulet. Psicòloga d'Interpersonal.

Doncs pel tema dels amics hauries de parlar amb ells i dir-els-hi com t'has sentit i que et sap greu. Diga'ls-hi si hi ha algun problema. O , per exemple, intenta que passin uns dies eprquè potser simplement va ser un malentès. Potser ho vand ecidir conjuntament i no és res contra tu!

Els pares, entenc que no t'agradin alguens coses. Diga'ls-hi que a tu t'agradaria variar-ho i demana si es pot negociar, però ells marquen les normes i van molt enfeinats i potser és la millor manera per organitzar-vos. No durarà sempre, quan siguis més gran ja canviarà!

Eli Aulet www.interpersonal.cat