TCANE

Sóc una noia de 15 anys, i us volia demanar ajuda amb un tema complicat. He llegit totes les consultes d'alimentació i psicologia de l'últim any i no m'ha servit gaire...
Porto gairebé 4 anys amb diagnòstic de TCANE (trastorn de conducta alimentària no especificat) i autolesions, pensaments de suicidi... i més de 2 anys en tractament. Fa 1 any i 2 mesos vaig entrar al centre on estic ara, i vaig ingressar 8 mesos. Em vam donar l'alta terapèutica i vaig fer una recaiguda que em va portar a hospital de dia complet. Tot això ja em supera. He fet de tot per estar bé però ara ja esque no se com ensortir-me'n. Estic en un punt d'estancament total i rossant la línea del reingrés, però esque ja no puc. No puc amb les pautes que em donen, amb els comentaris de la gent, amb el meu cos. Sé que no és simplement per l'alimentació que estic així però ara mateix estic amb desmotivació absoluta i molts pensaments perillosos. Espero que em pogueu dir alguna cosa més a part de les respostes habituals perquè no em serveixen.

Merci, i si voleu fer servir el meu cas per algun article o algo de prevenció ja sabeu ;)

Hola Alba_1904! Gràcies per compartir amb nosaltres la teva situació. Un TCANE és una malaltia greu, que fa patir molt, i el tractament d'aquestes malalties és molt llarg i requereix molta força. Durant aquests tractaments hi ha moments de tot. Hi ha moments molt durs, en els que costa veure la sortida. Però tot i ser tractaments llargs i amb moments durs, seguint les pautes i confiant en el tractament arriba el moment que es guanya la lluita contra la malaltia. No et deixis vèncer, la teva vida ha de ser teva, no de la malaltia, i l'única manera de recuperar el control sobre la teva vida és fer un esforç durant el tractament. Ara ho veus difícil, però et prometo que hi ha sortida. Per com parles es nota que ets una noia madura i intel·ligent, aprofita aquestes virtuts per fer front a la malaltia. Parla amb els terapeutes sobre com et sents, sigues molt sincera amb ells, d'aquesta manera et podran ajudar realment a recuperar-te. Molts ànims i molts petons!!