CARTA

Hola m'encantaria que publiquessiu aquesta carta dedicada a la meva besavia.
CARTA:

Et trobo a faltar... Molt... És tanta la impotència que sento de saber que ja has marxat i que la possibilitat de tornar-te a veure en persona no existeix. És tanta la pena que sento per dins. És tant gran el buit que sento saber que no em vaig poder despedir de tu correctament ja no és despedir-me, és tornar-te a veure, tornar-te abraçar, tornar-te a fer petons o tornar a mimar-te per última vegada a la meva vida, saber que no vaig poder fer això... Sento com el pit és comprimeix.
No fa res que has marxat, i ja et trobo molt a faltar. Saber que el meu primer enterrament i la meva primera vegada al tanatori va ser per tu em fa estar malament. Molt malament. Porto tres dies plorant, dia i nit. I també fa tres dies que no menjo com ho tindria que fer. I fa tres dies que dormo amb pijama de màniga llarga sabent que aqui a Cambrils fa moltissima calor. Iaia gràcies per tot lo que has fet per mi, gràcies per donar-me aquesta infància, gràcies. La última vegada que et vaig veure? Per Reis. I no es que no viviem a prop perquè estavem a 5 o 6 carrers. Però els exàmens van influenciar molt. Abans de que morissis, dies després de que s'acabes el insti tenia pensat anar-te a veure i així poder veure't per últim cop. Encara que estiguis lluny et mantindrem viva a base de records, però jo seguiré estant fatal. I per última cosa a dir-te iaia que t'estimo, t'estimo moltissim i vull que sapigues que et recordaré com la cosa més important que he tingut. Adeu espero que ens retrobem aviat. Només et demano una cosa ajuda'm des de dalt quan estigui malament perquè encara que tingui familiars, amics i novia la única persona que em pot ajudar ets tu, iaia et necessito aqui el meu costat. ADEU IAIA...
PD: no penso deixar de recordar-te perquè ets tu la que m'has cuidat des que era un bebe.

Hola Gallardo14! Sóc l'Eli Aulet. Psicòloga d'Interpersonal.

Que boniques les teves paraules!!! La teva àvia ha d'estar molt orgullosa de tu!!

Mirarem si es pot publicar.

De totes maneres et suggereixo que escriguis a la teva àvia cada dia, durant 20 minuts diaris i sentiras com vas troban-te millor. Aquest és un exercici que es fa sovint amb dol i ajuda molt a acceptar i elborar la pèrdua!

Una abraçada bonica!