Canvi en mi..

Hola.
Fa uns mesos vaig fer unes consultes perque ho estava passany malament i em van ajudar bastant, i alhora em sentía 'escoltada', aixi que bueno, moltes gràcies per aixó que feu del consultori, esta molt bé.

Tinc un problema, porto com 2 anys amb 'problemes' amb mi mateixa tant com en el tema del menjar, com amb miateixa, amb els amics.. Poc a poc, tot ha anat canviant a pitjor en la meva vida, i jo ja no son ni de lluny la mateixa que abans. Ningú sap res, per tant per fora, soc la noia timida que s'ha aprimat i es una asocial. Fa dos mesos, vaig convencerme de que havia d'aprimar-me de veritat, ja que portava molt temps sentint-me malament amb mi mateixa pero mai canviava res, dons, així ho vaig fer. La veritat, vaig fer-ho de una manera molt dolenta (lo tipic, deixar de menjar, molt exercici, algunes vegades quan em passava molt vaig arribar a vomitar...) i vaig baixar 12 kg. Aixó no va ser d'un dia a l'altre, perque pot ser aixo que vaig fer en dos mesos ho feua una setmana, dos o així durant aquests ultims dos anys. Aquest mes he menjat 'normal' (pot ser una mica menys que fa 3 anys seria normal, pero no se, alló que menja una persona normal) ja que tenia examens finals i no podia anar al gimnas ni controlar-me tant, i com sabia que alló que feia estava malament, vaig decidir que volia canviar i ser feliç com qualsevol noia de la meva edad, que volia recuperar les meves amigues, sortir i passar-ho bé, aixi que vaig decidir que deixaria de fer tot alló. Porto dos setmanes aixi, pero sempre tinc alló al cap que em diu que m'aprimi, que necessito fer-ho. Abans, em pesava cada dia, m'apuntava tot alló que menjava i em posava màxims (avui 300 kcal, demá 200 i si ho faig bé a l'altre 400, i aixi, pero mai pasava de 500). Ahir em vaig pesar, i gairebé em dona un algo, he pujat 2 kg. M'odio, odio el meu cos i no puc no veure'l. La meva cara es grosa i les meves cames donen fàstic, no puc aguantar-me. Cada vegada que estic malament, que penso en la meva vida, en que he perdut els meus amics.. O cada cop que algo em surt malament vull tornar a lo d'abans, no te sentit, ho se, pero li he trobat cert plaer a aprimar-me que no ho havia trobat abans en res.
Tinc por de que mai pugui desfer-me d'aquest desig d'aprimar-me, ja que de veritat ho intento, pero no puc.. Per fora tot esta bé, ja no m'aprimo, ni em marejo, ni tinc els ulls grocs ni res, pero jo no estic bé amb mi mateixa i ni els meus pares ni ningu no saben res, per tant no puc demanar ajuda (no soc capaç de fer-ho per molt que m'ho digeu, no se com i se que ells volen que ho parli amb ells i que em deixi ajudar i que m'ajudin i tot allo, pero no soc capaç..).

A part d'aquest rotllo tinc un dubte, ultimament em sento mes cansada i a vegades em marejo, encara de que porto dos o tres setmanes menjan bé, pot ser que m'hagi quedat algun 'problema' d'aquest temps que vaig estar menjant malament?

Moltes gracies!

Hola mel! Em sap molt de greu que estiguis passant per tot això, de debò. Aquests mareigs i malestar que estàs tenint ara són deguts a tots els problemes d'alimentació que tens. De fet, pel que expliques sembla que estàs patint un trastorn de la conducta alimentària. Aquestes malalties són greus i la única manera de superar-les és rebent ajuda especialitzada. Per això és molt important que demanis ajuda, Mel. Sé que costa, però per com parles veig que ets una noia molt madura i intel·ligent i segur que trobaràs la manera d'explicar-li als pares. No tens la culpa del que t'està passant i et mereixes rebre ajuda, parla amb els pares i serà una batalla guanyada a la malaltia. Si no saps com començar a parlar amb ells, el que pots fer és escriure'ls una carta o un e-mail per a que ho llegeixin sense que tu hi siguis davant. Escrivint-ho podràs rumiar bé com els hi dius. Dóna als teus pares l'oportunitat d'ajudar-te, tal i com a tu t'agradaria ajudar-los si ells tinguessin un problema. Rebent ajuda aconseguiràs trobar-te bé i recuperar el control de la teva vida, podent disfrutar com qualsevol altre noia, sortint amb els amics, passant-ho bé, etc. Molts ànims i molts petons!! (També pots trucar-nos a Fundació Imatge i Autoestima si necessites parlar: 93 454 91 09)