Primer de tot, no sé si aquest dubte entra en aquesta categoria... Però bueno, aqui va.
Tinc casi 18 anys i durant la meva vida he vist com les meves amigues parlaven sobre el primer petó, el seus novios i fins i tot la meitat d'elles ja no són verges o estan a mig camí per perdre-la. Això és completament normal, però a mi no m'ha passat res d'això. És a dir, tinc algun problema?
Tots van creixent i veig com nenes més petites que jo ja van amb els seus primers novios i parlen sobre l'amor i sé que tot depèn de la persona i la maduresa d'aquesta, però crec que són com la resta o fins i tot a vegades més madura, però com tothom hi ha un equilibri. Llavors, que estic fent malament? A setembre començaré la uni i sento com si estigues perduda, com si haguès passat de ser una nena petita a una adulta i m'haguès saltat tota la part bona de crèixer. No només en l'amor, sinó en els somnis i totes aquestes coses.
Que puc fer per no sé "ser com els altres"?
InterPersonal Data: 16/07/2015 20:11
Hola secret!
Sóc l'ELi AUlet. Psicòloga d'Interpersonal.
Et proposo un exercici. Imagina que aqueta nit passa un miracle a casa teva i de sobte se't soluciona el problema. Ara respon-.te en una llista: què faries l'endemà ja quan et llevissis i tot el dia, i cada dia de diferent i que indicaria que ja ets com a tu t'agradaria?
no se : et lleveries cantant i et vestiries com vols, arrbaries a la uni i somriuries més, demanaries més plans per fer...
Fes una llista ben llarga i lalvors a posar-hi morro i anar provant coses de la llista!
Si t'esforces aniran arribant noves aventures a la teva vida!
Endavant
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
