No se ben bé que fer...

Hola! Porto dos anys bastant malament amb mi mateixa.
Primer vaig començar tenint problemes que mes bé considerava que eren tonteríes i les deixava passar, sencillament feia tot alló que veia millor per a mi en aquell moment. Vaig tindre una temporada dolenta amb les amigues, no se com ni perque vaig començar a tindre petits problemes amb el menjar que més tard van acabar sent la causa de bastants dias dolents que he tingut. (pel tema d'alimentació he tingut millors i pitjors temporades, pero es algo que mai se'm va del cap, pot ser que passi dos setmanes menjant ''normal'' pero sempre tinc alló al cap, i ja he fet consultes etc... pero no soc capaç de parlar amb els meus pares ni res per molt que ho intenti, a part de que ultimament es algo que 'bastantas' noies 'pateixen' i s'está deixant de prendre en serio, aixi que es algo que més bé deixo de banda). Pero bueno, aixo es un rotllo que explico només per explicar una mica per si te algo a veure o no se.
Mai he sigut una nena molt oberta ni res d'aixó, tot el contrari, soc bona nena i tímida (encara que no tant com ara, ara suposo que al estar a l'adòlescencia ho noto més o no se) pero amb les meves amigues soc la pesada que no calla mai. Totes les amigues que he tingut sempre han sigut super obertes i sociables, i clar, jo soc l'unica que no es capaç de estar més de mig hora amb un grup de gent que no coneix sense acabar malament. Tinc molta por de quedar-me sola, ja que poc a poc m'he anat tancant a mi mateixa, no surto mai, i quan ho faig perque la unica amiga que hem queda -la meva millor amiga- m'insisteix acabo la nit fatal, amb ganes de plorar (o plorant) i sempre m'he d'anar a casa abans que la resta. No puc estar en un grup de gent amb la que no em parlo o no conec, ja que sempre soc l'estúpida que es queda a part. Tinc por, de que la meva millor amiga (ella es tot el contrari, super sociable) es cansi de mi, ja que es normal perquè qualsevol presona ho faria, ningu vol algú aixi com amic.
Intento anar-me treient tota aquesta tonteria poc a poc i de vegades ''m'obligo'' a sortir perque crec que es la manera de perdre aquesta ''por'' que tinc, pero nomès faig que passar-ho malament, ja que tothom es capaç de parlar-se i passar-ho be menys jo.

No se ben bé que espero que hem respongeu, pero si podeu dir-me alguna manera de evitar passar-ho malament o que hauria de fer... No se.

Moltes gràcies.

Hola mel!

Sóc l'ELi AUlet. Psicòloga d'Interpersonal!

Doncs estic d'acord amb tu i et felicito er què ja has provat aquest recurs: si t'obligues serà la manera com aconseguiras treure't aquesta por!! És aixi

Quan volem veure canvis a la nostra vida ens hem d'esforçar i nosaltres en som els responsables.

Si necessites ajuda pel menjar, demana-ho! No et maltractis a tu mateixa i disfruta ja de la vida!!

Pensa que la por alimenta a la por i el coratge alimenta al coratge. Esforçan-te veuràs resultats!!!

Endavant